Els tallers afavoreixen l’aprenentatge interactiu, i la interrelació xiquets/xiquetes del mateix cicle. Estimulen l’autonomia, tenen en compte la diversitat i desenvolupen les capacitats manipulatives i intel·lectuals. Un aspecte fonamental és que trenquen la rutina habitual del funcionament de l’aula…, de ben menuts, els alumnes ixen del grup habitual i s’enfronten a noves situacions, amb altres companys i amb altres adults que no són la seua mestra. Això és aprendre: a relacionar-se, a comunicar-se, a desenvolupar habilitats socials.

No és sobrera la part coeducativa dels tallers, i no s’entendria d’una altra manera. A consciència, alguns dels tallers trenquen rols, socialment encara força esteriotipats: feines d’homes -- feines de dones, responsabilitats diferenciades, desiguals…

Un aspecte a destacar és la col·laboració de pares i mares. Les famílies participeu de l’escola, i els tallers són un punt d’unió i d’intercanvi que les criatures viuen amb il·lusió. L’ajut en els tallers és clau, per oferir més diversitat, especialment en els cursos dels menuts, que és més necessària una major col·laboració, però també perquè els xiquets comproven la necessitat de col·laboració família-escola, que l’educació és responsabilitat de tothom.

Com ens organitzem? Els tallers s’organitzen en grups reduïts, la qual cosa facilita l’atenció de tothom, les necessitats i les demandes, amb activitats i experiències que serien gairebé impossibles amb el grup classe.  L’organització i funcionament és diferent segons els cicles o les etapes. Quant a durada, participació de les sessions, tipus, etc. N’hi ha que tenen continuïtat al llarg de l’etapa, d’altres que es realitzen exclusivament en un cicle determinat.

Els tallers a infantil. A 3 anys es fan tallers esporàdics que es programen atenent a l’evolució, els interessos i les capacitats dels infants. Poden ser fang, cuina, pintura, teatre, jardineria… En aquesta aula encara no n’hi ha intercanvi ni participació dels pares.

A 4 i 5 anys, cada dijous durant el segon trimestre faran tallers de fang, pintura, ordinador, cuina i tapissos. Són cinc grups de deu alumnes. Habitualment els acompanyen dos o tres adults, motivant i dirigint l’activitat. Són dues sessions per taller i cada alumne passarà per tots i cadsacun. Els tallers de tapís o col·lage necessiten de les dues sessions per finalitzar el treball. En d’altres tallers com cuina, fang o pintura, es fa una activitat per sessió.

Al primer cicle  de primària, els tallers funcionen igual que en infantil. Són dues sessions per taller i els xiquets passaran per tots al llarg del trimestre. En el segon i tercer cicle fan tres sessions per taller, passaran per tots i cadascun durant els dos cursos del cicle. Cada alumne tria l’ordre en que els farà i la tria es respecta si l’organització general ho permet.

N’hi ha tallers amb algun considerant especial:

- Els tallers d’expressió corporal i d’ordinador són en anglés; es fan durant tota la primària. L’expressió ajuda a la desinhibició personal, l’adquisició de seguretat i confiança. Pel que fa al taller d’ordinador, el grup reduït permet combinar les tecnologies i la llengua estrangera.

-El taller de jocs populars recupera una tradició completament desapareguda. Actualment, els jocs populars no són al carrer. En canvi, tenen un element lúdic i espontani fantàstic. Per aquest motiu, l’escola és un espai idoni perquè els xiquets en puguen gaudir.

Hi ha d’altres tallers. De fixes, com la música i la dansa al primer cicle; la cuina sense foc al tercer cicle, i encara aquella oferta variada de papiroflèxia, costura, tapissos, pintura o fang…

Els alumnes participen dels tallers amb ganes. L’indicador és que volen que arribe la vesprada de tallers. Quan canvia la dinàmica i la rutina habitual de l’aula. Aixó sempre és bo. Perquè es generen nous estímuls que faciliten major implicació i una bona actitud, que és principal: tenir goig per allò que fan. Els alumnes en tenen, de goig. Els mestres també, i als pares i mares, què podem dir! Plegats fem un gran equip.

Que l’experiència continue.

Text: Creu Planells (Cap d’Estudis de l’Escola Gavina) i l’equip de mestres de l’Escola Infantil.

INFANTIL

www.youtube.com/watch?v=nClAzUqtSjs

PRIMÀRIA

www.youtube.com/watch?v=zNuBJxJPhy4

Imatges tallers infantil: Daniela Gimeno (mare de la classe de 5 anys)

Imatges tallers primària: Aurora Prieto (mare de 1r de primària)

Si férem la mateixa enquesta sobre què desitgem per als nostres fills i filles en la seua vida, amb tota probabilitat hi hauria unanimitat al voltant d’un mateix anhel: tots volem que el nostre nen o nena siga feliç. Potser aquest siga un dels motius per què el llibre El nen feliç, de Dororhy Corkille Briggs, continue reeditant-se 41 anys després de la seua publicació allà pel 1970. En aquest sentit cal reconèixer de bon començament l’encert del títol: qui no vol que el seu fill siga feliç? Més enllà de l’anècdota del nom, el que ens ensenya el llibre és que l’equipatge imprescindible per assolir la felicitat passa en primer lloc per l’autoestima. L’autoestima entesa com “el fet que l’infant se senti serenament còmode de ser qui és”.

Ara bé, per llançar-se a l’aventura de la criança, i sobreviure-hi, un primer pas indestriable hauria de ser conèixer-se un mateix. Respondre amb sinceritat a aquesta primera enquesta de què parlàvem a l’inici. Conèixer i reconèixer les nostres pors i frustracions i evitar de transmetre-les als nostres fills i filles. Que les expectatives envers els fills no es basen en els nostres conflictes interns. No projectar-hi els nostres somnis ni desitjos frustrats. Entendre els fills amb tota la seua individualitat, assumir que no són una extensió de nosaltres, “que encara que petits ja tenen els seus desitjos i anhels, la seua pròpia personalitat”. Deixem-los i ajudem-los perquè ells troben els seus somnis i projectes de futur, donem-los suport i estimem-los. Sobretot, estimem-los. Perquè una infància plena d’amor és un gran bagatge per iniciar-se en la vida, la clau de volta del nostre èxit com a pares i mares.

És clar que tots estimem els nostres fills. La qüestió és: ho saben ells amb plena seguretat? De quina manera els transmetrem aquest amor? Com ens diu Dorothy Corkille, “l’infant ha de saber que importa pel simple fet d’existir”. Cal estimar-lo per ell mateix, no perquè/quan s’ajuste als nostres esquemes. No solament quan obeeix i fa bondat, sinó també (sobretot) davant els seus comportaments inadequats, els seus errors, les seues mancances…. això no vol dir de cap de les maneres una permissivitat absoluta ni una falta de límits i/o exigències. Del que es tracta és d’“evitar confondre les persones amb el seu comportament”, de no etiquetar-los. En paraules de Dorothy Corkille: “Cap infant es comporta sempre de manera acceptable. I quan les nostres actituds i paraules equiparen els seus actes amb la seva persona, ell viu una existència que podria comparar-se amb el joc del io-io. El seu valor personal puja i baixa d’acord amb la seva conducta”.

I no oblidar mai que la relació pares-mares-fills s’ha de construir sempre des del respecte. Tal vegada el termòmetre per mesurar aquest aspecte és preguntar-nos, com ho fa l’autora, “Si jo tractés els meus amics com tracte els meus fills, quants amics tindria?”. Cal demostrar i sentir respecte envers les seues persones, les seues emocions i sentiments, perquè sempre són legítims. Davant les emocions intenses i els sentiments negatius no els hem d’ensenyar a amagar-los ni a negar-los, perquè això provocarà repressió, negació, fingiment i falta de confiança envers nosaltres i ells mateixos. Ans al contrari, cal ensenyar-los a tractar amb les emocions i sentiments negatius i a acceptar-los. És important ajudar els nostres fills a gestionar els seus sentiments de manera constructiva i a trobar vàlvules legítimes d’alliberament. Si fem això, si els nostres fills troben en nosaltres comprensió i acceptació, evitarem que es facen afirmacions tipus “dec ser una persona terrible, ja que tinc aquests sentiments dolents”. Trobaran la confiança per confessar-nos les seues emocions més íntimes, ja que no esperaran rebre’n cap crítica per part nostra sinó “atenció activa”, seguretat i amor.

Gestió de la ira, la gelosia, la sexualitat… de tot això i de molt més ens parla Dorothy Corkille al seu llibre El nen feliç. Un llibre brúixola per orientar-nos en la tasca de ser pares i mares. Perquè la relació amb els nostres fills hauria de ser (volem que siga) gratificant, i no un camp de batalla. Un clàssic per a pares i mares altament recomanable.

Eva Gisbert (mare de Sara i Aina de 2n d primària i 2n d’infantil)

Imatges: Mònica Torres (fotògrafa i mare de 1r de primària)

Per votació popular, la cançó que més ens agrada és Calgary 88, una història d’amor olímpica, “molt pel·liculera“, en paraules del propi grup, tot i que també ens fan prou el pes Me sobren paraules o Clint Eastwood.

www.youtube.com/watch?v=VvpBmcgZv0Q

www.youtube.com/watch?v=xW2pMONE10w

Us convidam a fer-ne un tast. Però no només d’aquest darrer disc. Vet aquí la nostra particular taula de greatest hits del grup d’en Joan Miquel Oliver, els germans Debon i companyia: del disc Antònia Font (1999) us recomanam S’univers és una festa; d’Alegria (2002), al marge de la que dóna nom al disc i que la família gavinera coneix bé, també ens agrada força Vos estim a tots igual; de Taxi (2004), triam Extraterrestres i de Batiscafo Katiuscas (2006) ens quedam indiscutiblement amb Wa Yeah!

Recentment s’han autodefinit, amb raó, com la baula perduda entre l’esclat del rock català de finals dels vuitanta i principis dels noranta (Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, etc.) i les noves fornades d’aquests darrers anys. És ver que amollen adesiara qualque paraulota. Però, què voleu, fins i tot ens fa gràcia: així som, així parlam.

Toni, Maria i Marta Llabrés, desembre de 2011

Web oficial

Entrevista a Vilaweb

Entrevista a Ara.cat

Una consideració necessària. Si ens alimentàrem com els pandes, que només mengen bambú, el problema quedaria reduït a preguntar-se si tenim o no menjar. Els humans, però, som omnívors: és una de les raons per les quals la humanitat s’ha estès per tot el planeta. Al llarg de la història, cada cultura ha desenvolupat el seu sistema gastronòmic, la seua solució al problema de com alimentar-se de forma més o menys saludable amb els productes de l’entorn. Uns sistemes gastronòmics en desenvolupament constant, no ens enganyem. Què seria de la nostra cuina sense la creïlla, la tomata o els pebrots, d’origen americà?  Però, ser omnívor és, també, una maledicció, perquè, a mesura que s’han anat desenvolupant els distints països, els seus habitants han pogut accedir a una gran quantitat de productes alimentaris, alguns poc processats i d’altres molt processats. I la nostra història evolutiva no ens ha preparat per a aquesta situació: en aquestes circumstàncies es produeix l’abandonament dels sistemes gastronòmics tradicionals, s’entra en un procés de desconcert alimentari i augmenten els casos d’obesitat entre la població adulta, primer, i més tard entre la població infantil.

Com alimentar-se de manera saludable? Menjant menjar, és a dir, qualsevol aliment que la nostra besàvia o rebesàvia reconeixeria com a menjar. Menjant, sobretot, aliments d’origen vegetal, amb molta fruita i verdura, però sense oblidar que som omnívors. I menjant poc, ajustant la ingesta calòrica al consum energètic. I això es tot, amics i amigues. Tan senzill, però tan complex!

Fernando Sapiña (pare de 4rt de primària)

La matinada de dilluns, la Unesco ens va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Aquest reconeixement és un premi merescut a una tradició centenària que hem sabut mantenir els algemesinencs. Es tracta d’una festa  molt arrelada al poble, a la cultura popular, que és senya d’identitat de tots els valencians.

Nosaltres, els muixeranguers de la Nova, n’estem especialment contents, satisfets d’aquest guardó al treball ben fet, al treball en equip, on cadascú aporta el millor. Som conscients que perquè les figures toquen cel, cadascú ha de fer la seua aportació, des de la base fins al xiquet o xiqueta que remata la figura, passant pels vents, les primeres mans, els alçadors i les alçadores, la pinya… I volem compartir-ho amb tots vosaltres: us convidem a la celebració que farem a la plaça del poble, dijous 8 de desembre, a les 12 del migdia.

Per molts anys!

www.youtube.com/watch?v=owSp8r8Ps0Y

Maria Josep Gregori (Cap d’administració de l’escola i mare de 1r de primària)

Si veniu a descobrir la tardor amb nosaltres, no oblideu descarregar-vos un quadern que us ajudarà a conèixer millor el bosc mediterrani. Podeu fer-lo servir al Jardí o en una excursió al camp, i així identificareu setze espècies molt representatives del nostre paisatge.

BOSC DE FULLES

Aquesta no és l’única activitat que hem organitzat al voltant de l’Any Internacional dels Boscos. Per exemple, Ana Donat, una artista, ha creat una fantàstica exposició, El bosc encapsulat, de la qual podeu gaudir fins al 18 de desembre a l’Estufa Freda del Jardí.

I, a la nostra sala d’exposicions, fins a l’11 de desembre, podeu admirar les fotografies del WILDLIFE PHOTOGRAPHER OF THE YEAR 2011, el premi de fotografia de natura més prestigiós del món.

I rés més. Podeu consultar la pàgina web del Jardí  i el Facebook del Gabinet de Didàctica  per estar al tant de les exposicions, dels concerts, dels tallers i dels cursos que oferim…

Us hi esperem!

Maria Josep Carrau, Olga Ibáñez i Pepa Rey, Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València.

És clar que com a pares i mares la informació és una necessitat per saber com funciona l’escola on hem decidit portar els fills i filles.

Com no ens han de cridar l’atenció les particularitats del model educatiu de l’escola?, allò que el fa diferent del de les altres escoles? Ens interessa saber com s’adapta aquest model a la realitat de l’entorn? Volem saber què mengen els nostres fills i filles i com es regulen les normes al menjador? Ens interessa conèixer amb major deteniment com funcionen altres àmbits que també formen part de l’espai escolar, encara que no es desenvolupen a l’aula, com ara el pla de transport? Hi ha algun pla lector? Com és? Hi ha algun pla de convivència? Quines propostes arreplega? Sabeu quins temes es debaten als claustres pedagògics? Com aborda l’escola el tema de la convivència i la resolució de conflictes, l’avaluació, la promoció de l’alumnat, l’afecte, les emocions…?

El PEC (Projecte Educatiu de Centre), la PGA (Programació General Anual) i els plans que els acompanyen com a annexos: pla de convivència, pla lector, pla de menjador, pla de transport…, són documents que no sols són presents, perquè són objecte d’inspecció per part de l’Administració, sinó que garanteixen un bona pràctica docent.

Si haguérem d’establir un ordre jeràrquic de lectures imprescindibles per entendre i conèixer el model d’escola que hem triat per a l’educació dels nostres fills i filles, no hauríem de passar per alt la lectura d’aquests documents bàsics, atès que són els textos vertebradors de la pràctica pedagògica.

El Projecte Educatiu i la Programació General Anual són documents que han de ser presents en les nostres lectures, perquè ens permetran reforçar el paper educatiu que ens pertoca com a pares i mares, a més de servir-nos de guia per ser conseqüents amb el model d’escola triada.

A través del PEC coneixem els objectius, el model, la missió de l’escola: la construcció d’un espai educatiu on tothom ens trobem a gust, un model de projecte que estimula la curiositat dels infants, que els ajuda a cercar estratègies, que els facilita recursos i eines per créixer com a persones; una escola, en definitiva, que basa la pedagogia en l’aprenentatge col·laboratiu.

Es tracta d’un document ple de reptes i expectatives que respon a la qüestió què vol fer l’escola i com ho vol fer. Nosaltres, els pares i les mares, tenim en aquest sentit una gran responsabilitat.

És per això que el PEC és el primer document de lectura imprescindible quan triem l’escola. També és necessari donar-lo a conèixer al professorat que hi entra per primera vegada a treballar, o a l’alumnat que tria l’escola per fer pràctiques, perquè defineix el projecte del centre.

El segon document de lectura necessària és la PGA, la Programació General Anual, que a grans trets defineix com es concreta aquest model d’escola al llarg de curs. Només cal llegir el document inicial de presentació de la PGA, publicat al web, per saber què es pretén:

Contagiar el desig d’aprendre,

afavorir l’èxit al qual té dret cada alumne,

potenciar l’expressió dels sentiments junt amb els valors,

potenciar el diàleg i l’argumentació,

plegats els pares i mares, el jo i els altres,

l’aprenentatge i el seu temps,

treballar amb els futurs ciutadans d’un món globalitzat.

La PGA és un document de centre que s’elabora anualment i defineix, entre altres, els objectius generals que es treballaran al llarg del curs. Naix de les conclusions i de les propostes de millora del curs anterior i de les noves propostes. Expressa i concreta per escrit els objectius que es volen aconseguir, les estratègies i les actuacions que es duran a terme per fer-ho; descriu com es gestionaran els recursos de què disposem, l’avaluació, els criteris d’actuació. Inclou, entre altres, els aspectes següents: desglossa les línies mestres d’organització, els objectius, els horaris i les assignacions de grups de cada curs, el programa anual d’activitats extraescolars i de serveis complementaris (per ex., pla de menjador, pla de transport), el calendari de reunions docents i de coordinació, les tutories, els criteris d’avaluació, el pla de formació del professorat, informa les famílies sobre els serveis del centre. A més, deixa entreveure altres documents de treball intern, com ara el pla lector, el pla intensiu de l’ús de les TIC o altres iniciatives singulars de millora. En definitiva, defineix com es realitzarà i s’organitzarà al llarg del curs escolar la progressió del saber de l’alumnat, els reptes i les expectatives del curs. A més, és un document que fa visible el treball que fa el professorat, l’equip directiu, els equips de coordinació, que explica què fan per aconseguir que tot l’engranatge educatiu de l’escola funcione.

Aquest document és la base de la programació anual del professorat del centre i de qualsevol actuació singular que es vulga dur a terme a l’escola. La seua lectura ens permet prendre part en el procés educatiu, ser part activa de la comunitat educativa i formar un grup sòlid per aconseguir tots plegats unes metes comunes, anar tots junts en l’educació dels nostres fills i filles.

En conclusió, podem donar-vos SET bones raons per les quals heu de llegir aquests documents.

1. Ens proporcionen una informació que contribueix a fomentar el respecte al caràcter propi del centre, al seu projecte educatiu i a les normes d’organització i funcionament.

2.Ens ajuden a analitzar i avaluar amb més respecte el treball del professorat i de l’equip directiu.

3. Ens permeten compartir amb el centre l’educació dels fills o filles, i a desenvolupar i afavorir les complicitats i compromisos que són necessaris per fer possible el projecte educatiu.

4. Aporten idees, propostes i millores per col·laborar en el bon funcionament del centre.

5. Ens ajuden a prendre consciència del respecte a les normes específiques de funcionament del centre i a altres normes que afecten la convivència escolar (pla de convivència) i el desenvolupament normal de les classes.

6. Ens informen i ens permeten participar de les activitats que formen part del projecte educatiu.

7. Ens permeten informar millor els fills i les filles del contingut d’aquests compromisos.

Tenir la informació és el primer pas per formar-nos i poder opinar amb coneixement i intervenir constructivament en la modelació del procés educatiu. Llegir els documents bàsics de l’escola, més que un dret, és un deure que ens fa corresponsabilitzar-nos del procés educatiu i ens permet interacturar en l’educació de fills i filles. La participació no és una finalitat, sinó un mitjà, i participar implica corresponsabilitzar-se. Això és una tasca que ens pertoca com a pares i mares.

Rosa Dasí (representant de pares i mares al Consell Escolar)

Pla general anual en pdf:
http://www.escolagavina.com/uploads/media/PGA2011_2012.pdf

Pla de menjador:
http://escolagavina.cat/index.php?id=304
no està penjat tot el pla, però hi ha un resum prou interessant, amb els horaris, normes i conseqüències

Menús:
http://www.escolagavina.com/index.php?id=161

Pla de transport:
ací explica com funciona el transport (comissions, rutes, etc)
http://escolagavina.cat/index.php?id=160

Ací és el PDF del pla de transport sencer:
http://escolagavina.cat/uploads/media/pla_de_transport.pdf