AMPAgavina.org

De l’estiu ençà, quan sonà per primera vegada Lamparetes al reproductor del cotxe (baixant, per cert, de Lluc a Pollença, la carretera més hermosa de l’illa), el darrer treball d’Antònia Font ha esdevingut la nostra banda sonora musical familiar. Amb el permís dels amics de Manel, això sí.

Per votació popular, la cançó que més ens agrada és Calgary 88, una història d’amor olímpica, “molt pel·liculera“, en paraules del propi grup, tot i que també ens fan prou el pes Me sobren paraules o Clint Eastwood.

Us convidam a fer-ne un tast. Però no només d’aquest darrer disc. Vet aquí la nostra particular taula de greatest hits del grup d’en Joan Miquel Oliver, els germans Debon i companyia: del disc Antònia Font (1999) us recomanam S’univers és una festa; d’Alegria (2002), al marge de la que dóna nom al disc i que la família gavinera coneix bé, també ens agrada força Vos estim a tots igual; de Taxi (2004), triam Extraterrestres i de Batiscafo Katiuscas (2006) ens quedam indiscutiblement amb Wa Yeah!

Recentment s’han autodefinit, amb raó, com la baula perduda entre l’esclat del rock català de finals dels vuitanta i principis dels noranta (Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, etc.) i les noves fornades d’aquests darrers anys. És ver que amollen adesiara qualque paraulota. Però, què voleu, fins i tot ens fa gràcia: així som, així parlam.

Toni, Maria i Marta Llabrés, desembre de 2011

Web oficial

Entrevista a Vilaweb

Entrevista a Ara.cat

Ivan “Leon” Folowill era un predicador de l’Església Pentecostal Unida al Cinturó de la Bíblia del sud dels Estats Units. Quan la seua família s’instal·lava amb la seua camioneta durant períodes curts en un lloc, els fills de la família, Anthony Caleb, Ivan Nathan i Michael Jared, eren educats per sa mare, Betty-Ann; si el període era més llarg, assistien a classes en petites escoles parroquials.

El 1997, Ivan va abandonar l’Església i es va divorciar de la seua dona. Els dos germans majors, Caleb i Nathan, es van instal·lar a Nashville i van descobrir el rock. Van conèixer el músic Antonio Petraglia, van signar un contracte amb RCA i varen cridar el seu germà Jared i el seu cosí Cameron Matthew Followill per formar Kings of Leon.

El seu primer àlbum, Youth and Young Manhood (2003), tingué una bona recepció al Regne Unit i a Irlanda; hi actuaren com a teloners de The Strokes i U2. Només aconseguiren l’èxit als Estats Units amb el seu tercer àlbum, Because of the Times (2007), després de ser teloners, els anys anteriors, de Bob Dylan i Pearl Jam.

No obstant això, jo continue preferint el seu primer àlbum, qualificat de tosc, però amb cançons com Red Morning Light o Molly’s Chamber, amb una força que va diluint-se en els seus treballs posteriors…

Red Morning Light

Molly’s Chambers

Knocked up

Fernando Sapiña (pare de la classe de 3er de Primària)

Ens va costar, però al final ens decidírem i el compràrem. Si es tractava d’explorar la música popular dels últims anys, el llibre 1001 discos que cal escoltar abans de morir era, sens dubte, una bona opció. Els discos ressenyats apareixen en ordre cronològic. El primer, In the wee small hours, de Frank Sinatra, era de 1955: ens va parèixer un mica antic i, per això, anàrem al final. L’últim, Get behind Satan, el cinquè disc dels White Stripes, era de 2005. Vàrem veure que els dos anteriors, White Blood Cells (2001) i Elephant (2003), també estaven comentats, així que ens paregué que havíem d’investigar.

The White Stripes és un duo format per Jack i Meg White. Una dels seus senyes d’identitat són els colors roig, blanc i negre, com es posa de manifest en les portades. White Blood Cells no ens defraudà: com s’afirma en el llibre, “aquest àlbum queda com el perfecte punt de partida per a qualsevol que desitge saber sobre el blues blanc del segle XXI”. Descobrírem, a més, que Michel Grondy havia sigut l’encarregat de la realització dels videoclips d’una de les nostres cançons favorites, Fell in Love with a girl: un goig per partida doble…

Pàgina oficial: http://www.whitestripes.com/Fell in love with a girl

Durant un temps estiguérem enganxats al programa de tendències Silenci?, que emetia Canal 33. Tenia un format trencador que, amb el temps, es va anar estenent a altres programes emesos per la cadena. Devia ser a final del 2004 o principi del 2005. Un dels temes musicals favorits de l’equip en aquell moment, que feien servir com a fons en diverses situacions en cada emissió, era Jaqueline, de Franz Ferdinand.

Ens vam fer amb l’àlbum, de títol Franz Ferdinand, i ens encantà. Els seus discos següents, encara que estan bé, no ens han transmès el mateix. I és que Jaqueline, Take me Out, This Fire o Come out Home són cançons difícils d’igualar… En el llibre 1001 discos que cal sentir abans de morir, se’n parla, d’aquest àlbum, en els termes següents: “…és el disc que va redefinir tant la música indie com l’art rock”.

Mozart és l’excusa per descobrir els instruments musicals en aquest grapat d’activitats que us proposem. N’hi ha per a grans i petits.

Com sonen els instruments musicals?

Joc per descobrir els diferents instruments que intervenen en una orquestra que interpreta La flauta màgica.

Animació per escoltar algunes composicions de Mozart.

Més informació sobre Mozart.

I, per acabar, un conte explicat amb instruments musicals: L’Escola de Música