Ja som a la tardor. A l’interior, els arbres fa unes setmanes que canviaren de color i perderen les fulles. I, a la costa, ara es comencen a observar aquests canvis. I no us diem això per parlar, perquè nosaltres treballem al Jardí Botànic de la Universitat de València. En pocs dies, trobareu al Jardí molts altres arbres vestits de tardor, entre els quals el Ginkgo, amb un esbalaïdor color groc. És un espectacle únic que ens ofereix cada any aquest petit bosc amagat a la ciutat.
Si veniu a descobrir la tardor amb nosaltres, no oblideu descarregar-vos un quadern que us ajudarà a conèixer millor el bosc mediterrani. Podeu fer-lo servir al Jardí o en una excursió al camp, i així identificareu setze espècies molt representatives del nostre paisatge.
Aquesta no és l’única activitat que hem organitzat al voltant de l’Any Internacional dels Boscos. Per exemple, Ana Donat, una artista, ha creat una fantàstica exposició, El bosc encapsulat, de la qual podeu gaudir fins al 18 de desembre a l’Estufa Freda del Jardí.
I, a la nostra sala d’exposicions, fins a l’11 de desembre, podeu admirar les fotografies del WILDLIFE PHOTOGRAPHER OF THE YEAR 2011, el premi de fotografia de natura més prestigiós del món.
Aquest 2011 celebrem l’Any Internacional de la Química, una iniciativa de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada i de la UNESCO. La decisió es va adoptar en l’Assemblea General de Nacions Unides el 30 de desembre de 2008.
La química és una àrea que juga un paper central en la ciència i la tecnologia contemporànies, a causa del seu ampli abast i perquè enllaça amb moltes altres disciplines. La química és essencial en la nostra vida diària: és la base dels medicaments que ingerim, dels teixits artificials que conformen molta de la nostra roba, del nostre subministrament d’aigua potable. Moltes de les tècniques forenses avançades que veiem fer servir en sèries de TV estan basades en principis químics fonamentals; la seqüenciació del genoma no seria possible sense els avanços de la química; els nous fàrmacs contra el càncer estan desenvolupats mitjançant eines químiques.
Aquest és un any per celebrar els èxits i per reflexionar sobre els errors del passat. I es, també, un any per assenyalar el seu enorme potencial de futur: la química té molt a oferir a l’hora de fer front a reptes globals com el canvi climàtic, el desenvolupament d’un sistema energètic sostenible o el subministrament d’aigua i aliments nets a tota la població mundial.
Volem sumar-nos a aquesta celebració i cridar la vostra atenció sobre alguns recursos que es troben en xarxa. En primer lloc, destaquem la iniciativa de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (CD4) de la Universitat de Girona, que ha llançat un bloc, catquímica.cat, per difondre els avanços científics en l’àmbit de la química. Un dels membres de l’equip que promou aquest bloc és Pep Anton Vieta Corcoy, més conegut en la xarxa amb el nom de PepQuímic. El seu bloc, PepQuímic: Ciència quotidiana per a la vida quotidiana, és molt interessant, tant pels posts i els vídeos, com per la fantàstica compilació de pàgines i blocs que trobareu a la barra lateral dreta. Finalment, us proposem que visiteu la fantàstica col·lecció de vídeos sobre els elements químics i altres temes relacionats amb la química, elaborats a la Universitat de Nottingham (The Periodic Table of Videos; en anglès). N’hi ha alguns que podeu trobar en youtube amb subtítols en castellà (Youtube periodicvideos; per a activar els subtítols, cal prémer el botó caption, cc, que apareix a la part inferior dreta del reproductor).
Introducció a la Taula Periòdica
L’Oxigen
Cicle de conferències Química, la nostra vida, el nostre futur Programa
I tanquem aquest post amb un poema del poeta i científic Àngel Terron, «De Rerum Natura», del seu llibre Iniciació a la química (1977):
Quan un científic mira una pedra
no veu tan sols un objecte contundent,
hi veu tot un entramat de molècules,
l’estructura tridimensional dels silicats,
l’acumulació ofegada de foraminífers.
Quan mira un arbre coneix el perquè els seus colors,
la distribució espacial dels àtoms de la clorofil•la,
les cadenes de carbonis asimètrics que li han donat vida.
Quan era un infant es demanava el perquè
de la duresa de les roques,
el canvi del vi en vinagre,
per què la sobrassada torna blanca,
no sospitava la bellesa dels símbols,
el bell alenar del coneixement
i que la mirada seria un acte de creació.
De la natura de les coses
cal extreure el plaer de viure.
Ara fa un any, Irene tornà encantada de l’exposició que havien fet Berta i Alba. Hi havien parlat, en el treball dels experts, d’horticultura: a casa seua, Berta havia estat ajudant a tenir cura d’un petit hort. No tardí ni dos minuts a manifestar el meu desig de tenir-ne un: Irene va somriure, feliç; Encarna es dugué les mans al cap, desolada.
Sí, ara fa un any que comencí a buscar per Internet de forma compulsiva, que es com jo faig aquestes coses, com podia muntar un hort sense disposar de terra. No tardí molt a trobar la pàgina d’Horturbà, el portal de l’empresa Tapurna Iniciatives Sostenibles, que es dedica a la promoció i comercialització de l’hort urbà.
Fa poc menys d’un any que comprí, entre altres, el llibre L’hort urbà: manual del cultiu ecològic als balcons i terrats, de Josep M. Vallès (Ediciones del Serbal, Barcelona, 5a reimpressió, 2009), l’alma mater de Tapurna, un enginyer agrònom que cultiva hortalisses a terrasses de fa més de deu anys i que, a més d’empresari, és professor de FP.
Sí, ara fa uns onze mesos, un dia d’una gelor inusual, que transformí uns tests que dedicava a plantes decoratives, muntí la taula de cultiu que comprí a Tapurna, sembrí llavors i plantí petites plàntules. Igual us pregunteu si ha valgut la pena. Bo, jo no pensava que, amb prou feines dos metres quadrats, podria autoabastir-me: això no ha estat cap sorpresa. Irene i jo ens ho hem passat d’allò més bé mirant com creixien les plantes: com les fulles dels encisams adquirien una mida adient per tallar-les; com les faves donaven flors i com se’n formaven les beines que amagaven els deliciosos i tendres llegums; com es desenvolupaven, poc a poc, les maduixes, els cogombres o les tomaques mini… I, en el cas dels cogombres i dels encisams, m’he adonat de l’enorme diferència de textura i de sabor entre els productes que podem trobar als establiments i els productes acabats de collir: si alguna cosa n’he tret en clar, és la necessitat de reduir al màxim la distància i el temps que passa entre el moment en què es cullen les verdures i el moment en què les consumim…
I ara que ja enfilem l’hivern, quan l’hort està ocupat per encisams i petites plàntules de raves i herba dels canonges, pense en aquells matins de primavera en què, només alçar-me, en pijama i sense desdejunar-me, eixia descalç a la terrassa, tallava unes fulles de ruca i me les menjava mentre els meus sentits anaven despertant-se…
Fernando Sapiña (pare de la classe de 3er de Primària)
«Tot canvia, diuen, i en dir-ho pretenen justificar el canvi apel·lant a una llei universal, com si la depredació i l’especulació respongueren a una força natural i no a la miserable cobdícia d’alguns». El bes de l’aigua. Elvira Cambrils.
Aquest cap de setmana, entre el 15 i el 18 de juliol de 2010, tindrà lloc a l’IES El Saler la 9a Universitat d’Estiu de l’Horta, una trobada per a la reflexió, l’aprenentatge i el debat sobre la realitat i els problemes de l’horta valenciana. S’hi reuniran joves agricultors, i no tan joves, per compartir experiències d’agricultura, fer pràctiques i escoltar veus que s’alcen en defensa d’una manera de viure més ètica i compromesa amb el nostre entorn natural.
I per celebrar la meu trobada a Picanya amb una supervivent de la destrucció del Salinar (antics conreus i alqueries on ara es troba el centre comercial El Saler), a qui li compre les verdures de la nostra horta i de retruc enraonem moltíssim de la vida, vull compartir amb vosaltres un preciós i emotiu documental sobre l’horta de València. Un amic de fa anys, Enric Peris, va viure a la Punta i amb tot el material filmat de manera amateur va fer un treball important que des de el meu punt de vista paga la pena conèixer.
Olga, mare de la classe de tres anys, ens va parlar d’un documental anomenat Home, que explica l’impacte de l’acció humana sobre el medi ambient.
Des d’aleshores, i encuriosits per l’entusiame amb què parlava d’aquest projecte, vam començar a buscar-ne informació. Dirigit per Yann Arthus-Bertrand, un dels fotògrafs aeris més coneguts del món, i produït per Luc Besson, ens mostra la riquesa de la biodiversitat i com les activitats humanes esdevenen un perill per als ecosistemes del nostre planeta. I tot això, explicat amb impressionants imatges aèries d’indrets d’arreu de la Terra.
En el vídeo següent, el director ens explica els seus tres últims projectes:
- La Terra des de dalt: fotografies aèries que il·lustren l’espoli dels recursos naturals.
- Sis mil milions d’altres: amb el paisatge no hi ha prou, hem d’escoltar la veu de la gent per entendre millor el món.
- Home: el documental que us comentem, filmat durant tres anys.
Cliqueu View subtitles per escollir els subtítols en català.
HOME Podeu veure-la al web oficial (se’n pot escollir l’idioma).
“Tots compartim la mateixa necessitat dels regals de la Terra.” “Hem de creure el que sabem.” (Yann Arthus-Bertrand)
a observar aquests canvis. I no us diem això per parlar, perquè nosaltres treballem al Jardí Botànic de la Universitat de València. En pocs dies, trobareu al Jardí molts altres arbres vestits de tardor, entre els quals el Ginkgo, amb un esbalaïdor color groc. És un espectacle únic que ens ofereix cada any aquest petit bosc amagat a la ciutat.
