AMPAgavina.org

Els tallers intercicle són una part integrada en el funcionament pedagògic de l’escola. Fa més de 20 anys que vam encetar l’experiència dels tallers a infantil i primària, ininterrompudament. Hem modificat l’estructura i el funcionament, per introduir aquelles millores considerades interessants, però mantenim la proposta ben vàlida i actual, per tants aspectes positius com afig.

Els tallers afavoreixen l’aprenentatge interactiu, i la interrelació xiquets/xiquetes del mateix cicle. Estimulen l’autonomia, tenen en compte la diversitat i desenvolupen les capacitats manipulatives i intel·lectuals. Un aspecte fonamental és que trenquen la rutina habitual del funcionament de l’aula…, de ben menuts, els alumnes ixen del grup habitual i s’enfronten a noves situacions, amb altres companys i amb altres adults que no són la seua mestra. Això és aprendre: a relacionar-se, a comunicar-se, a desenvolupar habilitats socials.

No és sobrera la part coeducativa dels tallers, i no s’entendria d’una altra manera. A consciència, alguns dels tallers trenquen rols, socialment encara força esteriotipats: feines d’homes -- feines de dones, responsabilitats diferenciades, desiguals…

Un aspecte a destacar és la col·laboració de pares i mares. Les famílies participeu de l’escola, i els tallers són un punt d’unió i d’intercanvi que les criatures viuen amb il·lusió. L’ajut en els tallers és clau, per oferir més diversitat, especialment en els cursos dels menuts, que és més necessària una major col·laboració, però també perquè els xiquets comproven la necessitat de col·laboració família-escola, que l’educació és responsabilitat de tothom.

Com ens organitzem? Els tallers s’organitzen en grups reduïts, la qual cosa facilita l’atenció de tothom, les necessitats i les demandes, amb activitats i experiències que serien gairebé impossibles amb el grup classe.  L’organització i funcionament és diferent segons els cicles o les etapes. Quant a durada, participació de les sessions, tipus, etc. N’hi ha que tenen continuïtat al llarg de l’etapa, d’altres que es realitzen exclusivament en un cicle determinat.

Els tallers a infantil. A 3 anys es fan tallers esporàdics que es programen atenent a l’evolució, els interessos i les capacitats dels infants. Poden ser fang, cuina, pintura, teatre, jardineria… En aquesta aula encara no n’hi ha intercanvi ni participació dels pares.

A 4 i 5 anys, cada dijous durant el segon trimestre faran tallers de fang, pintura, ordinador, cuina i tapissos. Són cinc grups de deu alumnes. Habitualment els acompanyen dos o tres adults, motivant i dirigint l’activitat. Són dues sessions per taller i cada alumne passarà per tots i cadsacun. Els tallers de tapís o col·lage necessiten de les dues sessions per finalitzar el treball. En d’altres tallers com cuina, fang o pintura, es fa una activitat per sessió.

Al primer cicle  de primària, els tallers funcionen igual que en infantil. Són dues sessions per taller i els xiquets passaran per tots al llarg del trimestre. En el segon i tercer cicle fan tres sessions per taller, passaran per tots i cadascun durant els dos cursos del cicle. Cada alumne tria l’ordre en que els farà i la tria es respecta si l’organització general ho permet.

N’hi ha tallers amb algun considerant especial:

- Els tallers d’expressió corporal i d’ordinador són en anglés; es fan durant tota la primària. L’expressió ajuda a la desinhibició personal, l’adquisició de seguretat i confiança. Pel que fa al taller d’ordinador, el grup reduït permet combinar les tecnologies i la llengua estrangera.

-El taller de jocs populars recupera una tradició completament desapareguda. Actualment, els jocs populars no són al carrer. En canvi, tenen un element lúdic i espontani fantàstic. Per aquest motiu, l’escola és un espai idoni perquè els xiquets en puguen gaudir.

Hi ha d’altres tallers. De fixes, com la música i la dansa al primer cicle; la cuina sense foc al tercer cicle, i encara aquella oferta variada de papiroflèxia, costura, tapissos, pintura o fang…

Els alumnes participen dels tallers amb ganes. L’indicador és que volen que arribe la vesprada de tallers. Quan canvia la dinàmica i la rutina habitual de l’aula. Aixó sempre és bo. Perquè es generen nous estímuls que faciliten major implicació i una bona actitud, que és principal: tenir goig per allò que fan. Els alumnes en tenen, de goig. Els mestres també, i als pares i mares, què podem dir! Plegats fem un gran equip.

Que l’experiència continue.

Text: Creu Planells (Cap d’Estudis de l’Escola Gavina) i l’equip de mestres de l’Escola Infantil.

INFANTIL

PRIMÀRIA

Imatges tallers infantil: Daniela Gimeno (mare de la classe de 5 anys)

Imatges tallers primària: Aurora Prieto (mare de 1r de primària)

Mou el ratolí per damunt de la imatge.

El 15 de desembre, Sofía Bofill va acostar-se a l’escola per parlar-nos d’alimentació infantil. Va començar fent-nos preguntes i, poc desprès, ja estàvem dialogant, la major part del temps amb un ordre fràgil i, de vegades –i és normal−, amb un desordre notable. El missatge fonamental que ens va transmetre és que l’alimentació infantil ha de ser, excepte per les quantitats, la mateixa que l’alimentació dels adults: ja podeu eliminar els dobles menús de casa vostra… I això transforma el problema: la pregunta no és què han de menjar els nostres fills, sinó quina és l’alimentació més adient per a nosaltres, els valencians, atès el nostre entorn geogràfic i la nostra història.

Una consideració necessària. Si ens alimentàrem com els pandes, que només mengen bambú, el problema quedaria reduït a preguntar-se si tenim o no menjar. Els humans, però, som omnívors: és una de les raons per les quals la humanitat s’ha estès per tot el planeta. Al llarg de la història, cada cultura ha desenvolupat el seu sistema gastronòmic, la seua solució al problema de com alimentar-se de forma més o menys saludable amb els productes de l’entorn. Uns sistemes gastronòmics en desenvolupament constant, no ens enganyem. Què seria de la nostra cuina sense la creïlla, la tomata o els pebrots, d’origen americà?  Però, ser omnívor és, també, una maledicció, perquè, a mesura que s’han anat desenvolupant els distints països, els seus habitants han pogut accedir a una gran quantitat de productes alimentaris, alguns poc processats i d’altres molt processats. I la nostra història evolutiva no ens ha preparat per a aquesta situació: en aquestes circumstàncies es produeix l’abandonament dels sistemes gastronòmics tradicionals, s’entra en un procés de desconcert alimentari i augmenten els casos d’obesitat entre la població adulta, primer, i més tard entre la població infantil.

Com alimentar-se de manera saludable? Menjant menjar, és a dir, qualsevol aliment que la nostra besàvia o rebesàvia reconeixeria com a menjar. Menjant, sobretot, aliments d’origen vegetal, amb molta fruita i verdura, però sense oblidar que som omnívors. I menjant poc, ajustant la ingesta calòrica al consum energètic. I això es tot, amics i amigues. Tan senzill, però tan complex!

Fernando Sapiña (pare de 4rt de primària)