AMPAgavina.org

Us presentem un nou pòster amb recomanacions lectores per als nostres fills, menuts i grans. Vam demanar a Tere Hermoso, mestra fundadora de l’Escola Gavina, i mestra de mestres, que ens recomanara contes per explicar als xiquets. I va triar els clàssics, les faules i els contes de fades: Andersen, Perrault, els germans Grimm, i també Jules Verne o les Mil i una nits. Ens convida a explicar-los als infants, a compartir el plaer d’endinsar-nos-hi amb ells, en aquestes històries fantàstiques, a explicar-los una vegada i una altra aquell que més els agrade…

Exploreu el pòster, cliqueu sobre les imatges, els gràfics… són plens de sorpreses. Cliqueu ací per veure el pòster a pantalla completa.

El curs passat vam dedicar una secció del web de l’AMPA a fomentar l’hàbit lector en els nostres fills. Així, vam obrir el Racó de Lectura, que encara construïm, però que volem que esdevinga un espai de reflexió sobre la lectura, els llibres i la importància dels contes i de les històries fantàstiques com a recurs educatiu, amb recomanacions lectores de persones vinculades al món dels llibres, de contadors d’històries i dels mestres i educadors també. Ens agradaria explorar els camins que ens porten a estimar els llibres, i trobar estratègies per poder oferir als infants un dels millors regals que mai els farem: descobrir la màgia i el plaer de llegir.

A tots els xiquets, quan son menudets, els agrada que els expliquen contes. Gaudeixen de debò escoltant històries fantàstiques de llops, cabretes, caputxetes, porquets…, de dracs bons i dolents, de bruixes i donyets… Però, allò que més els agrada és que els els conten les persones que més estimen, a la voreta del llit quan se’n van a dormir. Per què, aleshores, no llegeixen quan són grans?

Afirma Pennac que s’ha perdut el plaer de llegir, però que no deu ser-hi gaire lluny. “Despistat i prou. Fàcil de trobar. S’ha de saber, això sí, per quins camins l’hem de buscar…”

La majoria dels autors estan d’acord en el fet que a tots els xiquets i joves els agrada escoltar i que els conten històries, però… I llegir-les? Doncs, no tant. “La passió per escoltar és natural, mentre que l’afició per la lectura és artificial” diuen Jose Antonio Marina i Maria de la Válgoma en La màgia de llegir. És cert, la literatura va nàixer de forma oral. I continuen: “Al cap i a la fi, així és com va començar la transmissió de la cultura. Llegir en veu alta era la norma des que es va inventar l’escriptura i llegir en silenci va ser el final d’un llarg procés històric. La lectura sempre es feia en veu alta.”

Llegir requereix una acció, una actitud activa, mentre que la televisió i el cinema (els seus gran competidors segons molts autors), no. Només cal seure, i escoltar o mirar. “A diferència de l’aparell de ràdio o televisió, que pot estar funcionant sense que ningú l’escolte o el mire, el llibre sols «funciona» quan és efectivament llegit per algú”, apunta Román Gubern. Per tal de llegir una història, hem de fer un esforç de concentració i comprensió, per imaginar-nos els personatges, els paisatges, per sentir les veus i entendre els sentiments que se’ns hi narren. La competència és deslleial. “El nen ja neix preparat per entendre les imatges. […] veiem sense aprendre a veure prèviament…” diu Marina. A llegir han d’aprendre, però a més a més també han d’aprendre a entendre allò que llegeixen. Estimar la lectura és tota una altra cosa. I segueix: “Hem de dur l’atenció del nen des de la fascinació per les històries sentides cap al llibre com a font de la qual brollen aquestes històries.”

Hi ha un aspecte amb el qual Rodari, Pennac i Marina estan d’acord: la importància de llegir contes als nens, fins i tot quan ja són més grans. Ens demanen que esdevinguem lectors dels nostres fills, si és que a ells no els agrada llegir. A poc a poc “començaran a mostrar una espurna d’interès” (Marina). I Pennac, reprenent la idea de la pèrdua del plaer de llegir, completa: “…aquest plaer està molt a prop. Fàcil de trobar. N’hi ha prou de no deixar passar els anys. N’hi ha prou d’esperar que arribi la nit, obrir novament la porta de la seua habitació, de seure al seu costat i reprendre la nostra lectura comuna. Llegir. En veu alta. Gratuïtament. Les seues històries preferides.”

“Ja es tracte de contes curts d’Andersen o de la vida dels insectes, de Pinotxo o de Verne, […] el que compta en la lectura en comú no en canvia l’essència: promoure el llibre de mer objecte de paper imprès a «mèdium» afectuós, a moment de la vida” (Rodari).

El repte és, doncs, ensenyar els nostres fills a gaudir de la lectura. L’escola ja hi ha començat a fer via amb el Taller de Lectura de Pares i Fills a Primària. La nostra tasca ha de ser fer costat als mestres en aquesta feina. Hem d’entendre i compartir les raons. Els xiquets que llegeixen assoleixen millor els aprenentatges, i tenen més possibilitats de ser millor estudiants.

Llegir implica tenir un certs coneixements lingüístics. Com més complexes són les lectures, més amples han de ser els coneixements lingüístics necessaris. A mesura que creixen, els nostres fills han de fer front a aprenentatges més complexos i profunds i, per tant, comprendre textos més complicats. Diu Marina que la intel·ligència humana és lingüística. I Pagès aprofundeix en aquesta idea: “Durant generacions, nens i joves s’han entusiasmat llegint llibres […] que han contribuït de forma decisiva a proporcionar-los bases lingüístiques sòlides. El cervell d’un lector és –entre altres coses− una biblioteca de consulta, portàtil i intuïtiva, que inclou diccionaris de definicions, de sinònims, ortogràfic […]  Com més plaer obté el lector, més profunds són els solcs amb què els usos gramaticals queden gravats en el seu cervell.”

Què podem fer nosaltres, pares i mares, per despertar la passió pels llibres, per la lectura, en els nostres fills? No hi ha una recepta màgica, però sí eines i estratègies que ens poden ajudar a posar els fonaments per tal d’aconseguir-ho. Al llarg del curs anirem presentant i compartint aquestes eines (els pòsters amb les recomanacions lectores, lectures amb orientacions per a pares, recursos, etc.). Per començar, en aquesta presentació recollim les propostes i les recomanacions dels autors que hem citat al llarg del text.

“Tots els pares volem que els nostres fills siguen feliços i bones persones. L’amor per la lectura no garanteix cap de les dues coses, però posa en bona forma per aconseguir-les.” La màgia de llegir. José Antonio Marina i María de la Válgoma.

Obrim un nou espai dins el Racó de Lectura, en el qual persones vinculades a l’escola, al món dels llibres i als contadors d’històries (exmestres, contacontes, rondallistes, escriptors, etc.), ens recomanaran llibres per als nostres fills i filles.

Els hem demanat que trien aquells contes que no podem deixar d’explicar als nostres fills, nets… aquella història que a tots ens haurien d’haver contat alguna vegada.

Clica View Full Size (icona Glogster) per explorar el póster a pantalla completa.

“Lupita té quatre anys i és menuda com un ratolí. La seua cara és del color de la caoba i el seu somriure dolç com la guanàbana.” Així comença Bernat Bataller el primer relat («Un món per a Lupita») del llibre Contes i poemes que vénen de Mèxic, que es va presentar en la darrera Fira del Llibre.

Es tracta d’un aplec de relats de diversos autors (Bernat Bataller, Teresa Broseta, Carles Cano, Pep Castellano, Llorenç Giménez, Enric Lluch, Canto Nieto, Rosa Serrano, Fina Girbés i Jaume Pérez Montaner), els quals, arran d’un viatge a la Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic), van decidir d’explicar-nos les seues vivències, reals o imaginàries, allà a l’altra banda de l’Atlàntic.

El llibre té unes precioses il·lustracions d’Aitana Carrasco, que estan impregnades de l’estètica mexicana. Podeu visitar el seu bloc, on descobrireu l’interessant treball d’aquesta il·lustradora.

Una lectura deliciosa per gaudir amb els nostres fills.

Arriba el darrer conte de Marcus Pfister amb noves aventures del peix Irisat.

Sinopsi: Al fons de l’oceà hi viuen estranyes criatures, hi fa fred i tot és fosc, molt fosc. Malgrat això, al peix Irisat li agrada imaginar els misteris que s’hi amaguen. Un dia, mentre contempla les profunditats des de dalt d’un precipici submarí, un fort corrent li arrenca la seva darrera escata brillant que cau ràpidament a l’abisme. El peix Irisat no dubta ni un segon de capbussar-se per recuperar-la.
Quins éssers meravellosos descobrirà a les profunditats?