AMPAgavina.org

Associació de mares i pares d'alumnes de l'Escola Gavina
Subscribe

Antònia Font: la baula perduda d’ultramar

10 de gener de 2012 Categories: Els neandertals també feien rap...

De l’estiu ençà, quan sonà per primera vegada Lamparetes al reproductor del cotxe (baixant, per cert, de Lluc a Pollença, la carretera més hermosa de l’illa), el darrer treball d’Antònia Font ha esdevingut la nostra banda sonora musical familiar. Amb el permís dels amics de Manel, això sí.

Per votació popular, la cançó que més ens agrada és Calgary 88, una història d’amor olímpica, “molt pel·liculera“, en paraules del propi grup, tot i que també ens fan prou el pes Me sobren paraules o Clint Eastwood.

Us convidam a fer-ne un tast. Però no només d’aquest darrer disc. Vet aquí la nostra particular taula de greatest hits del grup d’en Joan Miquel Oliver, els germans Debon i companyia: del disc Antònia Font (1999) us recomanam S’univers és una festa; d’Alegria (2002), al marge de la que dóna nom al disc i que la família gavinera coneix bé, també ens agrada força Vos estim a tots igual; de Taxi (2004), triam Extraterrestres i de Batiscafo Katiuscas (2006) ens quedam indiscutiblement amb Wa Yeah!

Recentment s’han autodefinit, amb raó, com la baula perduda entre l’esclat del rock català de finals dels vuitanta i principis dels noranta (Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, etc.) i les noves fornades d’aquests darrers anys. És ver que amollen adesiara qualque paraulota. Però, què voleu, fins i tot ens fa gràcia: així som, així parlam.

Toni, Maria i Marta Llabrés, desembre de 2011

Web oficial

Entrevista a Vilaweb

Entrevista a Ara.cat

1 Comentaris a “Antònia Font: la baula perduda d’ultramar”




Deixa una resposta