Sessions formatives a Picanya

L’Ampa de l’Institut Enric Valor de Picanya, celebrarà uns tallers coordinats per FAPA València sobre la convivència a l’aula, que es desenvoluparan durant els dies 19 de febrer, 12 de març i 17 d’abril, als quals estem convidats mares, pares i tota la comunitat educativa.

Ampa Gavina.

Comissió de l’esport. Reunió divendres 25-1.

A l´última reunió de l´AMPA va sorgir d´alguns pares i mares la inquietud o la voluntat de potenciar l´esport a l´escola no sols a partir dels últims cursos de primària. Es per això que s´ha creat una comissió per tractar el tema específic de l´esport i poder plantejar propostes concretes a l´escola. El divendres 25 de gener, a les 14,30 hores, s´ha convocat una reunió amb la finalitat de que, aquells pares i mares que vulguen aportar idees, ho facen i comencem a dissenyar una proposta. Aquells que no puguen assistir, i que tinguen interés en el tema, estaria molt bè que puguereu deixar la vostra opinió penjada a la web de l´AMPA.

Els membres de l’Ampa estaran pendents i arreplegaran les vostres propostes.

Festa d’hivern. Més que una festa.

Què és la festa d’inici de l’hivern

La primera festa de Nadal a la que hi vaig anar fou sorprenent. Sorpresa per la cara de felicitat de la meua filla, quan es juntava amb les seues companyes. Sorpresa per la il·lusió amb què els mestres ho havien preparat tot. I ausades que és feina!, això de la festa de l’hivern. Mestres que renuncien al primer dia de les seues vacances per compartir. Per compartir amb pares i famílies el seu projecte, la seua forma de ser i la seua forma de treballar. Allà es despullen, es mostren com són. Parlen amb pares i familiars. Ja en eixe moment vaig pensar el goig que era dur la meua filla a una escola que considera tant els pares, que els fa partíceps de la vida de l’escola. Sorpresa també pel discurs del Director, previ als concerts. Prova que ens trobàvem també en una escola compromesa. Compromesa amb la llengua, per suposat, però compromesa també amb el país. I en cada discurs, una part de reivindicació necessària. De les que es fan per pur instint de supervivència en aquestos temps de neguit per a la nostra terra (i també per situar algun despistat). Recorde que aquell any, en un dels concerts, s’estrenava una nadala, feta no recorde si per un ex-alumne o ex-professor. Fou molt emocionant escoltar-la. Una nadala irreverent i res a veure amb la tradició religiosa del Nadal; molt i molt divertida. El que em va fer concloure que aquesta era l’escola que volia per a les meues filles.

I en eixa Escola de compartir, reivindicativa, de treball incansable i il·lusionant, es feu el passat 22 de desembre la tradicional festa del solstici de l’hivern. Hi hagué de tot allò que ja vaig veure el primer any. Xiquets il·lusionats, mestres treballadors i compromesos, pares i mares participatius (vegem sinó el cor de pares i mares que és cas a part, pel nivell que té), i reivindicació, amb la presentació d’un llibre altament vinculat a l’escola per diversos motius.

Crònica d’una mare embadalida

Esperàvem aquest dia amb molta il·lusió. Ens tornem a reunir a l’Escola pares, mares, alumnes, mestres i familiars. I això que enguany el temps no hi acompanyava. Però l’alegria dels menuts i l’esforç dels mestres sempre són un bon presagi.

En arribar, la benvinguda amb coques i dolços dels alumnes de l’ESO. Casolanes i ben bones. Després, la tradicional benvinguda d’Albert, qui, com qui no diu, com qui sols entreté els convidats mentre s’acaben els preparatius, però, en realitat, fa un autèntic discurs de benvinguda i d’intencions. Com deia algú eix dia: “en aquesta festa te n’adones que l’Escola Gavina és diferent, ja començant per les paraules del Director”.

Després, els concerts: quanta feina! quant de treball! quant d’esforç! i quins resultats!!. Sembla mentida que els més menuts tinguen tanta memòria!!. Bon treball el dels mestres d’Infantil i de Primària. El de Llúcia, especialment. I benvingut el treball de David i Mar. Entre el públic, es notava si el fill/a, nét/a estava actuant en eixe moment… clar, pel somriure a la cara. I els nanos aguanten allà, tots els majors fent fotos i gravant amb càmeres, i ells com si res. Perquè estan tranquils, perquè estan a casa, i a més, eixe dia són els protagonistes. I els iaios, els més emocionats de tots, mirant els seus nets cantar. Fins I tot els germans menuts paraven atenció i guardaven silenci. Estigueren genials.

Després el primer descans i la visita obligada a la parada de llibres. Sempre trobes alguna cosa interessant, i si no, et guien i et donen consell. Un encert allò de La Martina.

En tornar, els darrers cursos de Primària, ESO i el cor de pares i mares. Menció a banda per a aquest cor, i pel treball incansable, ple d’il·lusió i d’estima de la seua directora Mª Josep Rocamora (veieu article sobre el Cor a la web).

De vesprada, una nova finestra que obri l’Escola. La veu dels ex-alumnes. Un encert total. Perquè tal com va dir Albert, els “ex” ja són protagonistes a la societat actual. I aquest any, de la ma d’ells també la reivindicació del país i de la llengua, del compromís. Ei, no us perdeu tampoc les cartes dels ex-alumnes a la web de l’Escola. Emocionen malgrat que no els conegues.

I en eixe espai de la vesprada es visqueren també moments molt emocionants, com quan alumnes de l’Escola cantaren juntament amb els Obrint Pas “Del Sud”, o quan cantaren tots els presents la “Cançò dels Maulets” o la “Muixeranga”. Vegeu els vídeos:

GRÀCIES ESCOLA GAVINA. GRÀCIES PER TOT.

Mª Carmen Adsuara i Enric Martí

Ampa Gavina.

Cor de Mares i Pares

La nostra Escola té per costum tancar la primera part del curs amb una festa musical, i això fa que el mes de desembre hi esdevinga en un tràfec d’ assajos que acaba en una eclosió musical.

¿Es pot començar millor un període que es caracteritza pels excessos i que arriba a emprenyar amb tant de rètol lluminós, falços pares Noels i un consumisme desbocat? Doncs, des de fa uns anys les mares i els pares de l’Escola ens afegim a aquesta festa que tanca la tardor i enceta l’hivern, cantant: un plaer senzill, però autèntic i veritablement omplidor.

Com sol passar en qualsevol empresa, les activitats funcionen mentre hi ha qui se les creu, qui les mima i dedica el seu temps a fer-les créixer. En el cas de la nostra participació musical, la iniciativa va anar de la mà d’un grupet de melòmanes i melòmans que, quan van suggerir muntar un cor, va ser immediatament recolzat per una colla: gent amb formació musical i sense.

cor3-pm072.JPG

Ara bé, en el grup, la nota dominant és una il·lusió intacta, a prova de bomba, podríem dir i una disposició cega a anar per allà on la nostra directora ens vulga portar. No imaginàvem els bons moments ni les descobertes que ens esperaven.

De fet, la més rellevant havia de ser, tot just, la de la directora: Maria Josep Rocamora, una persona amb una extraordinària capacitat didàctica, que trau de nosaltres, màgia potàgia, allò que no haguérem imaginat mai. Totes les veus són bones. Hi ha qui diu que no serveix, però és perquè no ho ha provat. I la veritat, pot semblar increïble, però és cert: amb només tres assajos munta tres cançons, coreografia inclosa. Que de valenta, n’és un bon tros! Com si fórem cantants professionals, encara que, algun n’hi ha i bon paper que fa!

I d’edició en edició, anem augmentant el repertori i les melodies multipliquen les ganes de seguir i d’embarcar-nos en més projectes. Ens omple i ens carrega les piles. Enhorabona a totes i a tots!

Empar Busó. Ampa Gavina.