Marieta i el telèfon

El donyets, de 3 anys, també fan teatre. Què us pensàveu? Presenten l’obra Marieta i el telèfon, basada en el conte del mateix títol escrit per la mestra Fina Masgrau, amb il·lustracions de Lourdes Bellver (il·lustradora i exmestra de l’escola). Els dirigeix Conxín Jordà, mestra de 1r d’Infantil.

[youtube id=”30tEdO2JpsY”]

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

8 de març 2011: centenari del Dia Internacional de la Dona

El naixement del Dia Internacional de la Dona no té l’origen en un esdeveniment concret −incendi de la fàbrica Cotton de Nova York (1908), manifestació de les treballadores del tèxtil (1857 o 1909, segons els autors), incendi de la “Triangle Shirtwaist Company” de Nova York (1911)−, sinó que s’ha d’emmarcar en un context històric i ideològic molt més ampli.

Cal remuntar-ne l’origen a la revolució industrial (segle XIX), quan bona part de la població femenina de la classe obrera es va anar incorporant al treball assalariat. Les precàries condicions laborals de les dones assalariades van provocar l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millores salarials (molts sous estaven per sota del nivell de subsistència), reducció de la jornada laboral, limitació de l’edat de treball de les criatures, etc.

Al tombant del segle XX, el moviment sufragista dels Estats Units (existent des del 1848, quan per primera vegada es va reivindicar el dret al vot de la dona nord-americana) va veure la necessitat d’incorporar les obreres industrials a la campanya sufragista. A partir d’ací, les dones van començar a col·laborar de cara a obtenir, des de punts de vista òbviament diferents, el dret al vot.

L’últim diumenge de febrer, dia 28, de 1909 i a iniciativa del Partit Socialista d’Amèrica es va celebrar per primera vegada un dia dedicat a la reivindicació dels drets de les dones als Estats Units, el “Woman’s Day”.

Un any després, el 1910, en la Conferència Internacional de Dones Socialistes que va tenir lloc a Copenhaguen, Clara Zetkin (1857-1933), socialista alemanya, va proposar la internacionalització d’un dia de les dones, el “Women’s Day”, amb l’objectiu de promoure la igualtat de les dones i el seu dret al vot.

L’International Women’s Day es va celebrar el 19 de març de 1911 a diversos països europeus (Alemanya, Àustria, Suècia i Dinamarca). Més d’un milió de dones hi van participar públicament per demanar el dret al vot i a ocupar càrrecs públics, el dret al treball i a l’educació, i la fi de la discriminació laboral.

Fins al 1917, el ja anomenat Dia Internacional de la Dona es va commemorar en dates diferents segons els països.

A Rússia, el Dia Internacional de la Dona es va celebrar per primera vegada el 23 de febrer (8 de març del calendari occidental) de 1913. Va ser promogut en gran part per la líder del moviment proletari de dones russes, Aleksandra Kol·lantai (1872-1952), no com una celebració de totes les dones, sinó només de les dones proletàries. (Per aquest motiu, encara avui, les organitzacions polítiques d’esquerra anomenen el 8 de març Dia Internacional de la Dona Treballadora.)

El 23 de febrer de 1917 (8 de març del calendari occidental), les obreres d’una fàbrica d’armament de Petrograd es van amotinar per la manca d’aliments i el seu elevat preu. Aquest fet, que cal emmarcar-lo en el procés revolucionari que va culminar el mes d’octubre del mateix any, és el que va donar lloc al fet que el Dia Internacional de la Dona passara a celebrar-se, sense cap més canvi fins als nostres dies, el 8 de març.

Les Nacions Unides van adherir-se al primer acord internacional (carta de San Francisco) que defensava la igualtat de sexes com a dret fonamental i indiscutible l’any 1945 i mes tard, el 1975, va ser  declarat “Any Internacional de la Dona”.

El 1977, el 8 de març va ser oficialitzat com a Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dona i la Pau Internacional amb l’objectiu d’eliminar tota mena de discriminació contra les dones i els seus drets, per posar en relleu la igualtat entre els gèneres, i promoure el desenvolupament i la pau.

Nacions Unides va citar dues raons per adoptar aquesta resolució:

– Reconèixer el fet que assegurar la pau, el progrés social i el ple exercici dels drets i les llibertats humanes requereix l’activa participació en igualtat de les dones i

– Reconèixer la contribució de les dones al reforçament de la pau i la seguretat mundial.

Des d’aleshores, a gairebé tot el món (lamentablement, en l’actualitat, encara és prohibit en alguns països), cada any, el dia 8 de març, se celebra el dia internacional de la dona per commemorar -i reivindicar- els drets politics, econòmics i socials de les dones.

Ací teniu un enllaç a una presentació de Thomson Reuters feta per celebrar el Dia Internacional de la Dona i el paper de la dona per produïr canvis positius al món.

http://online.thomsonreuters.com/womensday

Ací teniu un nodemap (Spicynodes) amb els Temes anuals de l’ONU per al Dia Internacional de la Dona des de 2003, quan els governs del món signaren els objectius de desenvolupament del mil.leni fins el 2011.

Mar Canós (mare de la classe de 5 anys)