Discurs de Severn Suzuki a la Cimera de la Terra

Les Nacions Unides han declarat el 2010 Any Internacional de la Biodiversitat. Per aquest motiu, l’Escola ha triat aquest tema com a eix sobre el qual giren la major part de les seues activitats. En el web podeu visitar un espai específic en què s’explica què és la biodiversitat i com podem preservar-la.

L’any 1992 es va fer Rio de Janeiro la Cimera de la Terra sobre Medi Ambient i Desenvolupament, durant la qual es va tractar de definir un model de desenvolupament sostenible. Hi van participar representants de 179 estats, i també un gran nombre d’ONG. Finalment, es va signar un document important, la Convenció sobre Diversitat Biològica, que va definir el concepte de biodiversitat.

En aquest context, una xiqueta canadenca, Severn Suzuki, que aleshores tenia 12 anys, va fer un discurs davant els representants dels estats participants a la Cimera. Pensem que després de quasi 20 anys no ha perdut gens ni mica la vigència. Potser ara més que mai, hauríem de tornar a escoltar-lo, perquè aquesta veu podria ser la del nostre fill o filla, que ens pregunta, com ella, què fem per protegir la vida al nostre planeta. I com a pares i mares haurem de pensar a trobar-hi una resposta, preguntant-nos nosaltres mateixos, amb honestedat, si fem tot el que és a les nostres mans perquè en un futur els nostres fills puguen gaudir d’una natura que conserve tota aquesta diversitat biològica de què tant parlem.

I ara se’ns presenta una oportunitat única, ben a prop, i no podem desaprofitar-la. Hem d’acompanyar l’escola en aquest camí, contribuir a l’esforç i al treball que suposa dur un projecte endavant, el de la Biodiversitat. Però donar suport és més que visitar el web o llegir aquest article, és fer costat a les activitats que s’organitzen, és participar-hi i és, també, respondre a la crida dels mestres.

httpv://www.youtube.com/watch?v=kwv0wp6tvSE&feature=player_embedded#at=22

Per començar, proposem una sèrie d’activitats JClic que podem fer amb els nostres fills en relació amb el coneixement i la protecció de la natura:

Infantil: El viatge d’una goteta d’aigua El cicle de l’aigua i la seua importància per a la vida dels éssers vius.

Primària (també per a Infantil): Font Roja Conéixer el Parc Natural de la Font Roja.

Secundària: El canvi climàtic Activitat per fer palesa l’acció humana desencadenant del canvi climàtic.

Quan l’Escola Gavina acaba. Empar Busó.

Quan l’Escola Gavina acaba

Tenim el sentiment que acabem una part de la nostra història. Ara sentim que el conte arriba a la seua fi, un conte que va començar ja fa un grapat d’anys i que comença així:

Això diuen que va ser i era una colleta d’infants que van arribar a l’Escola de les Meravelles, dita per aquella contrada “Escola Gavina”. Potser us sembla una exageració, però pareu i escolteu si ho serà o no:

Alícia i els nouvinguts aterraven en una escola enorme, envoltada de natura, i que als ulls dels petitons semblava inabastable. GAVINA representa la llibertat del saber, significa també, una mar d’experiències i de descobertes, però també hauria de ser la força, el treball i la dedicació per arribar a l’autosuficiència del vol sensat. Tots sabem que els noms ens atorguen els seus dons, tanmateix, els humans, interactuant amb els mots, els lliurem les nostres gràcies i el noste patiment.

Així que, si recorrem la galeria dels records trobem, en Infantil, com els ulls innocents dels menuts s’enlluernaven amb la meravella del color i de la forma, i s’ensinistraven en el traç, la música i el coneixement del cos humà. Després venien els concerts de Nadal, el teatre dels animals i unes llentilles més bones que les de casa. I més avant tastaven uns canelons exquisits i moltes altres menges boníssimes. A partir d’aleshores, Rafa seria una autoritat gastronòmica incontestable, però Paquita i Maria ho serien del menjador i el pati.

Ja en la Primària vindria la palmada-cullerada de la mestra Júlia i la meravella de juntar lletres. I davant de l’èxit de la suma, experimentaven el naufragi de la resta portant ( a excepció feta dels matemàtics del grup!).

La lletra anava entrant, tot fent rimar paraules: Què divertit era allò d’escriure redolins!:

“Paula, para la taula,

para-la bé, que el pare ja ve”.

A poc a poc, va arribar la poesia, de la mà de La Lluna de la muntanya:

“La lluna de la muntanya

la lluna que més m’agrada,

ai, com m’agrada la lluna,

la lluna de la muntanya”.

Però, clar, no tot eren flors i violes i romanís, que va! En això topetaven amb l’enigma dels problemes, quina llanda! Encara que, xino-xano, també els anaven assolint, mentre els anava creixent el raonament i la lògica i practicaven els primers discursos orals apresos.

Passet a passet, aconseguien endinsar-se en la meravella de l’argumentació i de les assemblees de classe, dit en altres paraules: en la resolució pacífica dels conflictes interpersonals. D’aquesta manera, descobrien la meravella de la comprensió de l’altre! Posar-se en la pell del company. Mes tard, vindrien l’entrebanc de les paraules difícils, amb arestes tallants, amb crostes dures, però també la bondat de la literatura i la meravella de la fantasia.

I somiant, somiant travessaven l’espill de l’adolescència: havien entrat en Secundària: allí es trobarien altres problemes, com Alícia en el País de les Meravelles, les transfomacions i els canvis de caràcter. En Secundària, experimentaven l’entrenament en el patiment i en la disciplina, i descobrien que posseïen qualitats no imaginades com la tenacitat i la lluita en la consecució d’objectius. Però també es sorprenien amb l’alegria d’aconseguir metes i de superar obstacles. I encara que els costava de reconéixer, sucumbien al joc cooperatiu i a l’empresa conjunta o la solidaritat adolescent.

Així, combinant la fabulació i el rigor del coneixement científic, anaven bastint la meravella de l’autonomia i l’autoafirmació. Aprenents dels límits i la conducta respectuosa, els adolescents, atacats per la descàrrega hormonal, oscil·laven entre l’excés i, potser, la impertinència.

No obstant això, també aprenien el sentit de l’humor i la importància de la comunicació; la responsabilitat i la col·laboració, però també l’Excell i els powerpoints. I no diguem la Paraula Total, perdoneu, volia dir el Teatre Total.  I a més a més en anglés! Tot i això no haver cursat Ciutadania in english.

I en un tres i no res, acaba el curs i conte contat conte acabat.

I ja ens trobem recapitulant, fent balanços, positiu/negatiu. I que voleu, he preguntat: digueu-me retrets que faríeu a l’escola. Però, contra tota previsió, no me n’han sabut dir cap. Crec que si havien de reclamar o protestar ja ho han fet anteriorment.

Avui venim a cloure 14 anys de vivències, en aquest espai i amb un equip de persones, que han ajudat les nostres filles i fills a ser persones i a estar en el món. Fer un llistat de totes les activitats en què han participat resultaria fatigós, però assenyalar-ne algunes pot ser un exercici de memòria i de gratitud.

Sincerament, crec que el personal d’aquesta casa ha estimulat l’alumnat a aprendre i a participar. I a col·laborar en activitats de diferents índoles, tant pel que fa a  la gestió escolar, com a delegats i encarregats de diverses categories, com pel que fa a la participació cultural en premis literaris, en actuacions musicals, plàstiques, esportives, teatrals i cinematogràfiques… També en les activitats lúdiques, com colònies, viatges, excursions, eaceenes, intercanvis… O en els projectes cooperatius: sabeu  bé de què parle: les setmanes culturals, la gestió de bar en les festes de l’escola, la cooperativa d’ajuda al viatge de final de curs. I jo que sé, quantes més!

Després de tot això: Només us falta crear Ràdio Gavina!

Als jóvens us dic, que mantingueu viu l’esperit d’aquesta d’escola, de compromís amb les persones i amb la societat,  que comprengueu que no hi ha alegria si no hi ha esforç, que no hi ha creativitat si no ens agafa treballant, i que trobareu el vostre camí, (perquè de camins n’hi ha molts!) si el busqueu amb tenacitat, però, sense angoixa.

Que tingueu sort!

Que tinguem sort!

Empar Busó i Belenguer

Festa de les ampes de Picanya 2009

Com tots els anys, a Picanya es fa la festa de les ampes que enguany organitza el C.P. Baladre. La festa es farà enguany a la Plaça del País Valencià de Picanya el proper dia 20 de juny de 2009.

El programa d’actes que han preparat els amics del Baladre són:

– 20 hores: jocs tradicionals per als menuts.

– 21 hores: sopar. Caldrà dur l’entrepà i beguda, al que no li agrade la sangria. L’organització farà sangria per a tots i posarà una picadeta.

– 22 hores: actuació d’un mac.

Des de l’Ampa Gavina volem  convidar-vos a participar en la festa.

Us esperem!!!!.

Ampa Gavina