Reconeixement a la nostra presidenta

Empar Busó, la presidenta de l’Ampa en els darrers anys, enguany plega. La seua filla acaba en juny el seu pas per l’Escola i per tant, ja no li queden “excuses” per a seguir, encara que hem intentat convèncer-la.

A la darrera festa de l’Escola, es varen llegir unes paraules d’agraïment i se li va fer un obsequi per part de tota la família de pares i mares de l’Escola. Per a qui no hi era en eixe moment, o no pugué venir a la festa, us reproduïm el que li vam llegir. Un text preciós de Nando Sapiña.

Gràcies per tot EMPAR.

COM SEMPRE

Lluira el sol com sempre
i com sempre
els carrers seran plens de gent atrafegada.
Els núvols creuaran com sempre el cel de sempre.
I com sempre la nit caurà lentament com sempre sobre el teu cos ja fred, la teua pell callada.

Marc Granell, Matèria d’ombra, 1999.

És el mes de Maig i la festa de l’escola anuncia, com sempre, el final del curs. Tots els anys se segueix, amb xicotetes variacions, un mateix
ritual: prompte, alguns estudiants deixaran l’escola per sempre i, com sempre, en el sopar d’acomiadament, correran les llàgrimes. Pocs mesos després altres estudiants, que a penes alçaran un pam del sòl, s’incorporaran i, com sempre, en els primers dies del curs que ve, també correran les llàgrimes. I els altres estudiants, com sempre, canviaran d’alua, alguns rient i altres, pot ser, plorant.
Junt amb els estudiants estan les seues mares i pares. Tindrem, com sempre, noves incorporacions. I tindrem també, com sempre, acomiadaments. Alguns seran amics, i continuarem mantenint el mateix contacte de sempre; altres, amb els que no hem tingut una relació tan estreta, ens els continuarem trobant, com sempre, a l’atzar, en les cues dels cines o en les nostres llibreries favorites; a altres, simplement, els perdrem de vista.
Tots els anys, com sempre, el mateix ritual. Però hi ha anys que, en el ritual de la festa de l’escola, hem d’introduir alguna xicoteta variació. I este és un d’eixos anys. Perquè, a vegades, és necessari acomiadar-se públicament d’alguna persona que s’ha distingit pel seu compromís amb l’escola. Per fer-li patent el nostre agraïment, el de les mares i pares, el dels estudiants, el dels professors: el de l’escola, en definitiva. Per això vos estic dirigint aquestes paraules, perquè enguany ens hem d’acomiadar públicament d’una mare que, durant molts anys, ha dedicat molt de temps i esforç a l’escola. Una mare que ha sigut, durant els últims cursos, la responsable de l’AMPA. El seu fill, Miquel, ja fa uns anys que deixà l’escola, i enguany la seua filla, Alicia, acaba quart de secundària. Per això li demane a Empar Busó que vinga i, a tots vosaltres, que l’acomiadem junts com es mereix per la seua entrega i la seua tenacitat.

Assemblea de l’Ampa. 27 de maig a les 19,30 hores


Assemblea de AMPA GAVINA

Dimecres 27 maig, a les 19.30

Benvolgudes mares i benvolguts pares

El proper dimecres, celebrarem l’assemblea de tancament del curs 2008-09, com solem fer, acompanyats de la mistela i les pastes.

En aquesta reunió hem d’amanir amablement algunes qüestions de gran interés, com ara la renovació de càrrecs de l’AMPA. Des de la responsabilitat, us convidem a participar en la construcció del debat i de les propostes assenyades, i tots plegats, a col·laborar en l’acció educativa.

La nostra participació està orientada des del convenciment que, ensenyants i pares i mares estem junts en el mateix vaixell. I que, com més gran siga el cercle d’influència (“la tribu”) en els infants, més efectiva serà l’acció educativa.

Sempre hem mantingut que no hi ha una única manera d’exercir l’educació, i per això, és tan important la comunicació. La coneixença ens ha d’aproximar a uns i a altres (pares, mares, mestres, xiquets i xiquetes). Que ÉS IMPORTANT donar a conéixer els nostres sentiments i la nostra intenció, per damunt de les paraules. Com és diu col·loquialment, tot allò que no resta, suma. (Encara que, podríem apostar,  els matemàtics no hi seran d’acord!).

ORDRE DEL DIA:

1.Valoració de les activitats realitzades.

2. Estat de comptes.

3. Renovacions de càrrecs.

4. Informacions diverses.

Xarrada sobre l’alimentació. Dia 14 de maig a les 19 hores a l’Escola.

El desconcert de l’alimentació: Ensenyem bé a menjar als nostres fills?


La història d’aquesta activitat de l’escola de pares va començar fa uns mesos. Acabàvem d’inaugurar la nova pàgina web de l’AMPA. Un dels primers missatges que van deixar en la bústia tenia a veure amb els xiquets i les verdures. Què hem de fer els pares perquè nostres fills les mengen?

Hi ha xiquets, pocs, que, des de xicotets, ingereixen verdures. I altres xiquets, la majoria, mostren una aversió cap aquest tipus d’aliments. I açò planteja una primera pregunta: quin és l’origen d’aquesta aversió? És Important saber-ho per a prendre decisions sobre com introduir les verdures en l’alimentació dels xiquets que mostren aqueix rebuig.

I açò ens porta a la creació d’hàbits alimentaris. En l’Escola Gavina, en aquest aspecte, som afortunats. Dins del concepte d’educació integral que es desenvolupa en el seu projecte educatiu, tots els xiquets, en tots els nivells, mengen tots els dies en l’escola. A més, la menjar es prepara en la cuina del centre, el que marca una diferència respecte a altres escoles que recorren a un servei de menjars per a prestar aquest servici. I, si vos fixeu en el menú que vos fa arribar l’escola, els vostres fills dinen, en tots els nivells, verdures i llegums.

Per tant, la qüestió, des d’aquest punt de vista, s’hauria d’enfocar en què és el que succeeix a casa. Quines verdures els donem i en que forma? Són les verdures i les preparacions a les què estan habituats en l’escola? I, des d’un punt de vista més general, com els eduquem a casa perquè desenvolupen uns bons hàbits alimentaris, amb la col·laboració de l’escola?

I açò ens porta a una tercera qüestió. D’acord amb distints estudis, àmpliament publicitats pels mitjans de comunicació, hi ha una epidèmia d’obesitat infantil i, també, una epidèmia d’obesitat en adults. És curiós: som probablement les generacions que més coneixements i oportunitats hem tingut per a alimentar-nos de forma saludable. I som, probablement, les generacions més preocupades per alimentar-nos de forma saludable. El fracàs és, per tant, estrepitós. Encara que hem d’assenyalar que, en aquesta escola, és difícil trobar xiquets obesos; no es pot dir el mateix dels pares…


Des de l’AMPA hem volgut acostar-nos a aquesta problemàtica, i hem volgut fer-ho fugint de l’ortorèxia dominant, és a dir, fugint de l’obsessió malaltissa per tenir una alimentació sana. I fugint, també, del nutricionisme, de l’ideologia que dóna més importància als nutrients que als aliments.

I, per això, hem invitat a Amparo Plasencia. Amparo és pediatra, i exerceix des de fa més de vint-i-cinc anys. A més, és especialista en endocrinologia i, com tal, és sòcia fundadora de la secció d’endocrinologia pediàtrica de l’Associació Espanyola de Pediatria, membre de la Societat Valenciana d’Endocrinologia i Diabetis i, des de fa més de deu anys, responsable d’endocrinologia en el grup de subespecialitats pediàtriques de la Clínica Virgen del Consuelo.

Per això pensem que, tant per la seua formació com per la seua experiència, Amparo és una persona que pot orientar-nos en la situació de desconcert generalitzat que existeix al voltant de l’alimentació i, en particular, en l’alimentació dels nostres fills. A més, hi havia una altra raó de pes per a invitar-la a donar aquesta xarrada: molts mestres i pares de l’escola hem confiat I confiem en ella com a pediatra dels nostres fills; alguns ja fa temps que van abandonar l’escola; altres a penes acaben d’incorporar-se. Fa falta una millor targeta de presentació?

Com es prepara als nous mestres ?

La Masia: el seguiment, la formació i la fidelització dels mestres nous

Hem participat d’una jornada de treball a La Masia, Museros, una escola de referència dins el món educatiu valencià i internacional. No debades fa més de quaranta anys, amb el compromís ferm, amb l’escola, la llengua, i la pedagogia. Avui treballàvem sobre com acompanyem els mestres que s’incorporen nous als nostres centres, com els formem, els guiem, els ajudem en els dubtes. La sistematizació i el mètode de l’escola La Masia ha ennluernat els participants del curs, sens dubte, mestres de les cooperatives d’AKOEeducació. Si no és senzill ser mestre, actualemnt, ser mestre cooperatiu, i ser mestre cooperatiu valencià ja és d’una complexitat torbadora. Per això que cal formació i seguiment. I un estil que també ha de convidar al bon humor i l’harmonia.