En El llibre dels fets de Jaume I, Blasco d’Alagó adreça aquest parlament al rei en Jaume, tot encoratjant-lo a la conquesta de València:
“Senyor, veritat diu el mestre de l’Hospital, que si Déu us ha donat a conquerir dins la mar, conqueriu allò que està a la porta del vostre regne. És la millor terra, i la més bella del món: que jo, Senyor, he estat a València dos anys o més, quan vós m’expulsàreu de la vostra terra, i no hi ha tan delitós lloc com és la ciutat de València i aquell regne. I si Déu vol –i ho voldrà- conqueríu-lo, i haureu conquerit la millor cosa de delits i de forts castells que hi ha al món (…)”
En fa la referència Manuel Sanchis Guarner en el llibre La Ciutat de València. Més endavant el professor Sanchis Guarner escriu: “El dissabte 9 d’octubre del 1238, festa de Sant Dionís, féu en Jaume I el Conqueridor la seua entrada triomfal en la ciutat de València. Aquesta diada fou la més transcendental de la Història del País Valencià, que aleshores fou disgregat del món islàmic i quedà definitivament incorporat a la civilització cristiana de l’Europa Occidental, incloent-se dins del domini cultural i lingüístic català i en la unitat política de la Corona d’Aragó, dins la qual el rei conquistador i fundador volgué definir i legalitzat la seua personalitat regional, dotant-lo d’una autonomia total (…)”
A l’escola s’ha commemorat la diada del 9 d’octubre de forma lúdica i festiva, que per això celebraven un aniversari: el del nostre naixement com a poble, poca broma! Música, balls i representacions de moros i cristians per als més menuts. Eixides i itineraris per la ciutat de València de tercer a sisè de primària. La festa a l’escola va ser l’esclat final de tot un treball previ al llarg de la setmana, de recerca i posada en comú de la nostra història: Jaume I i la crònica que engrandeix el mite (l’oreneta en el tendal de Borriana, l’episodi de la fletxa al front i de com se l’arrenca…), l’arquitectura social (gremis i cavallers, moros i cristians) i de la ciutat (els carrers gremials, la muralla i les torres), l’herència musulmana i el significat de dites com ara quedar-se a “la lluna de València”…
Com hi vam anar, us en fem una petita ressenya de la ruta de tercer i quart: després d’una entrada triomfal per les torres de Quart, i amb el plànol a la mà, vam seguir l’itinerari marcat pels carrers de la toponímia dels gremis: bosseria, calderers, cadirers, corretgeria… talment com si fórem intrèpids exploradors fins arribar a les torres dels Serrans. Impressionats per la magnificència de les torres, paràrem per gaudir-ne una estona i dibuixar-les. I és que, com escriu Sanchis Guarner, “són unes de les millors mostres de l’arquitectura gòtica militar d’Europa. Foren construïdes els anys 1392-1398 per Pere Balaguer, que s’inspirà en la Porta Reial del monestir de Poblet.” Abans de la tornada a l’escola, encara tinguérem temps de baixar al llit del Túria a jugar i menjar-nos per dinar els entrepans de Rafa!
Ací teniu les imatges del recorregut de tercer i quart de primària (fotos d’Eva Gisbert):
I els de primer cicle de primària ho celebren a la escola amb balls i disfresses.
Fotos de Creu Planells