Quan l’Escola Gavina acaba. Empar Busó.

Quan l’Escola Gavina acaba

Tenim el sentiment que acabem una part de la nostra història. Ara sentim que el conte arriba a la seua fi, un conte que va començar ja fa un grapat d’anys i que comença així:

Això diuen que va ser i era una colleta d’infants que van arribar a l’Escola de les Meravelles, dita per aquella contrada “Escola Gavina”. Potser us sembla una exageració, però pareu i escolteu si ho serà o no:

Alícia i els nouvinguts aterraven en una escola enorme, envoltada de natura, i que als ulls dels petitons semblava inabastable. GAVINA representa la llibertat del saber, significa també, una mar d’experiències i de descobertes, però també hauria de ser la força, el treball i la dedicació per arribar a l’autosuficiència del vol sensat. Tots sabem que els noms ens atorguen els seus dons, tanmateix, els humans, interactuant amb els mots, els lliurem les nostres gràcies i el noste patiment.

Així que, si recorrem la galeria dels records trobem, en Infantil, com els ulls innocents dels menuts s’enlluernaven amb la meravella del color i de la forma, i s’ensinistraven en el traç, la música i el coneixement del cos humà. Després venien els concerts de Nadal, el teatre dels animals i unes llentilles més bones que les de casa. I més avant tastaven uns canelons exquisits i moltes altres menges boníssimes. A partir d’aleshores, Rafa seria una autoritat gastronòmica incontestable, però Paquita i Maria ho serien del menjador i el pati.

Ja en la Primària vindria la palmada-cullerada de la mestra Júlia i la meravella de juntar lletres. I davant de l’èxit de la suma, experimentaven el naufragi de la resta portant ( a excepció feta dels matemàtics del grup!).

La lletra anava entrant, tot fent rimar paraules: Què divertit era allò d’escriure redolins!:

“Paula, para la taula,

para-la bé, que el pare ja ve”.

A poc a poc, va arribar la poesia, de la mà de La Lluna de la muntanya:

“La lluna de la muntanya

la lluna que més m’agrada,

ai, com m’agrada la lluna,

la lluna de la muntanya”.

Però, clar, no tot eren flors i violes i romanís, que va! En això topetaven amb l’enigma dels problemes, quina llanda! Encara que, xino-xano, també els anaven assolint, mentre els anava creixent el raonament i la lògica i practicaven els primers discursos orals apresos.

Passet a passet, aconseguien endinsar-se en la meravella de l’argumentació i de les assemblees de classe, dit en altres paraules: en la resolució pacífica dels conflictes interpersonals. D’aquesta manera, descobrien la meravella de la comprensió de l’altre! Posar-se en la pell del company. Mes tard, vindrien l’entrebanc de les paraules difícils, amb arestes tallants, amb crostes dures, però també la bondat de la literatura i la meravella de la fantasia.

I somiant, somiant travessaven l’espill de l’adolescència: havien entrat en Secundària: allí es trobarien altres problemes, com Alícia en el País de les Meravelles, les transfomacions i els canvis de caràcter. En Secundària, experimentaven l’entrenament en el patiment i en la disciplina, i descobrien que posseïen qualitats no imaginades com la tenacitat i la lluita en la consecució d’objectius. Però també es sorprenien amb l’alegria d’aconseguir metes i de superar obstacles. I encara que els costava de reconéixer, sucumbien al joc cooperatiu i a l’empresa conjunta o la solidaritat adolescent.

Així, combinant la fabulació i el rigor del coneixement científic, anaven bastint la meravella de l’autonomia i l’autoafirmació. Aprenents dels límits i la conducta respectuosa, els adolescents, atacats per la descàrrega hormonal, oscil·laven entre l’excés i, potser, la impertinència.

No obstant això, també aprenien el sentit de l’humor i la importància de la comunicació; la responsabilitat i la col·laboració, però també l’Excell i els powerpoints. I no diguem la Paraula Total, perdoneu, volia dir el Teatre Total.  I a més a més en anglés! Tot i això no haver cursat Ciutadania in english.

I en un tres i no res, acaba el curs i conte contat conte acabat.

I ja ens trobem recapitulant, fent balanços, positiu/negatiu. I que voleu, he preguntat: digueu-me retrets que faríeu a l’escola. Però, contra tota previsió, no me n’han sabut dir cap. Crec que si havien de reclamar o protestar ja ho han fet anteriorment.

Avui venim a cloure 14 anys de vivències, en aquest espai i amb un equip de persones, que han ajudat les nostres filles i fills a ser persones i a estar en el món. Fer un llistat de totes les activitats en què han participat resultaria fatigós, però assenyalar-ne algunes pot ser un exercici de memòria i de gratitud.

Sincerament, crec que el personal d’aquesta casa ha estimulat l’alumnat a aprendre i a participar. I a col·laborar en activitats de diferents índoles, tant pel que fa a  la gestió escolar, com a delegats i encarregats de diverses categories, com pel que fa a la participació cultural en premis literaris, en actuacions musicals, plàstiques, esportives, teatrals i cinematogràfiques… També en les activitats lúdiques, com colònies, viatges, excursions, eaceenes, intercanvis… O en els projectes cooperatius: sabeu  bé de què parle: les setmanes culturals, la gestió de bar en les festes de l’escola, la cooperativa d’ajuda al viatge de final de curs. I jo que sé, quantes més!

Després de tot això: Només us falta crear Ràdio Gavina!

Als jóvens us dic, que mantingueu viu l’esperit d’aquesta d’escola, de compromís amb les persones i amb la societat,  que comprengueu que no hi ha alegria si no hi ha esforç, que no hi ha creativitat si no ens agafa treballant, i que trobareu el vostre camí, (perquè de camins n’hi ha molts!) si el busqueu amb tenacitat, però, sense angoixa.

Que tingueu sort!

Que tinguem sort!

Empar Busó i Belenguer