El proper dimecres dimarts 21 de gener, a les 17.15 h, ens visitarà la nutricionista Sofia Bofill, pediatra d’atenció primària del centre de salut La Fàbrica d’Alcoi. Sofia ens parlarà d’alimentació infantil, amb consells per a elaborar el menjar de casa bo i sa, i equilibrat amb els menús de l’escola. La taula s’omplirà de productes de temporada per a fer casos pràctics i respondre les preguntes dels assistents. Hi haurà servei de guarderia gratuït. No us ho podeu predre!!!
Va estar molt bé la xerrada amb la nutricionista, ara ens caldrà a tots fer els canvis pertinents per a la educació nutricional dels nostres fills.
Alguns dels consells van ser:
Fruita de postre SEMPRE (en lloc de lacti)
No massa proteines animals
Un bon plat de verdura cuita o crua en el dinar i en el sopar
5 menjades al dia
Respecte a la labor del agricultor i cuiner ( el “que asco” prohibit)
Va parlar amb molt de seny, a vore si agafem els bons hàbits.
Bon dia, per als que no anàreu ahir a la xerrada amb la nutricionista Sofia Boffill, he fet un resum del que es va parlar.
Són nomès algunes idees, consells o recomanacions. Però si tots ens esforcem un poc, millorarà la nutrició dels nostres fills i redundarà en un millor funcionament del menjador.
El dinar ha de suposar el 35% de les calories totals del dia, el sopar un 30%, el desdejuni un 15%, i esmorzar i berenar un 10% cadascun.
El desdejuni ha d’incloure una fruita (pot ser suc natural, que no envasat), hidrats de carboni que són la font d´energia (torrada de pà, galetes, cereals,…), i un lacti.
Subratlla que un xiquet/a NO pot eixir de casa sense desdejunar, no es rendeix després. És molt important.
Els xiquets/es han de menjar una ració de verdura en el dinar i altra a l´hora de sopar. La ració és grandeta, no 3 fulles d´encisam. De fruita en serien 3 peces al dia.
La verdura pot ser crua o cuita (al vapor, a la planxa, bollida o en puré), cal canviar perque hi ha vitamines i minerals que s´absorbeixen millor en cru i altres en cuinat.
Si bé antigament es posava la carn o el peix en ració gran i un poquet de verdura per a acompanyar, ara ho hem de fer al revés. La verdura en molta quantitat i la proteïna animal en menys quantitat.
La proteina per ració en pes, seria: 70 grams de peix blanc o 1 ou o 50 gr de peix blau, pollastre o carn roja.
Els adults hauriem de menjar 1,5 racions de verdura en el dinar i 1,5 racions de verdura en el sopar.
L’exemple l’hem de dónar a casa principalment. Ella diu que no coneix a cap xiquet que no menge verdures si el pare i la mare en mengen. Moltes families no es volen barallar, però hem de fer un esforç constant, presentar la verdura de manera atractiva (Anar al mercat amb ells, cuinar el que es puga amb ells, que ens ajuden a pelar faves, o cultivar en el balcó tomaquetes,… aportació meua estos consells.)
Sofia diu que el companatge és millor per a berenar, amb pà i no cal abusar-ne. No s’hauria de posar en dinar ni sopar, ja que a banda dels greixos, són aliments curats, que s´ha demostrat que en alta quantitat poden ser cancerígens. Lo mateix passa amb els aliments fumats, que no cal abusar-ne, així com les llonganisses, que són un recurs molt fàcil per als xiquets.
En quant als hidrats de carboni, són aliments bàsics i han de prendre’n a cada menjar (pà, arros, pasta, creïlles…) Tots els dies han de menjar pà i sino creïlla. El pà és un aliment que està demonitzat i en realitat és molt bo. Molt millor berenar pà amb alguna cosa que la bolleria, sobretot perque la bolleria porta sucres afegits i greixos hidrogenats, que són greixos trans.
El iogurt és un lacti, fermentat de la llet, no té tanta lactosa com la llet, la lactosa és un sucre d´absorció ràpida. És un bon aliment, però no es pot gastar de postre, no pot ser un substitut de la fruita. Per a berenar està bé, o després de la fruita al postre.
Si prenem massa sucres ràpids, pot pujar el nivell de triglicèrids, per això en els sucres de la llet, fruita, galetes,etc… ja en tenim prou. Si podem no afegir sucre ni mel a les begudes millor.
És important tindre nivells constants de glucosa en sang (la glucosa és la molécula més xicoteta del hidrats de carboni o sucres, encarregada de proporcionar energia), per a un bon funcionament del pàncreas. Per això també repetim lo de menjar 5 vegades al dia.
Els fruits secs són aliments amb greixos vegetals, rics en omegues, saludables, però quan els donem reduïrem un poquet la quantitat d´oli d´oliva, per a compensar.
En relació al peix, no hauriem de donar a xiquets/es menors de 3 anys ni tonyina ni emperador, ja que són molt grans i normalment tenen alts nivells de mercuri i altres metalls.
A partir de 3 anys podem donar-los però 1 vegada o 2 al mes, no més. Triarem millor: sardines, lluç, rap, salmó, llenguado, dorada, llobarro… I que no el mengen sempre en barretes o arrebossat, perque sinò no saben ni quina forma fa el peix. A més que els fregits agafen molt de oli i l´oli al fregirse canvia la seua composició quimica i és pitjor que cru.
El caldo que moltes vegades pensem que els estem donant aliment, en realitat és aigua amb sabor i un poc de minerals, tret que afegim fideus, verdura, pollastre o peixet al caldo.
Al bollir es destruixen la major part de les vitamines, i les proteïnes de la carn o el peix no passen a l´aigua així que…
No hem de donar sustituts quan algun aliment no els agrada, no podem menjar a la carta, han d´acostumar-se a menjar de tot. per suposat amb paciència, poquet a poquet i amb carinyo. Però no podem deixar la responsabilitat a l’escola, és una tasca compartida on els principals responsables som nosaltres.
Ella sí que ha dit que en el menjador de l´escola haurien de fer-se canvis. No es pot adaptar el menú als gustos dels xiquets/es, igual que no s´adapten els aprenentatges en classe a lo que les parega als nostres fills.
Ells no manen.
Els nostres fills han d´aprendre a valorar els aliments, és educació alimentaria, nutricional o com vullgam que és diga, però es també un aprenentatge que han de fer. Cal ensenyar-los a respectar, perque un aliment ha sigut plantat, recollit, pescat, venut, cuinat,… és un procés llarg fins que arriben al seu plat i comporta esforços per part de molta gent. No podem deixar que diguen: “Que asco, aixó a mi no m´agrada, jo aixó m´ho aparte”, i que es queden sense provar-ho. Ho hem de corregir i no permetre que ho diguen o seran adults maleducats. Menjar de tot és senyal de bona educació.
Espere que la informació vos siga útil. Fem un esforç entre tots i a la llarga els xiquets ho agraïran. Vos anime a compartir algun truc o consells que vos funcionen a casa.
Saluts,
Patricia, mare de Jordi i Clara Esteve Payà
Moltes gràcies, Patríca, en breu també penjarem un article amb un resum que hem elaborat nosaltres.
Salutacions