Festa d’hivern. Més que una festa.

Què és la festa d’inici de l’hivern

La primera festa de Nadal a la que hi vaig anar fou sorprenent. Sorpresa per la cara de felicitat de la meua filla, quan es juntava amb les seues companyes. Sorpresa per la il·lusió amb què els mestres ho havien preparat tot. I ausades que és feina!, això de la festa de l’hivern. Mestres que renuncien al primer dia de les seues vacances per compartir. Per compartir amb pares i famílies el seu projecte, la seua forma de ser i la seua forma de treballar. Allà es despullen, es mostren com són. Parlen amb pares i familiars. Ja en eixe moment vaig pensar el goig que era dur la meua filla a una escola que considera tant els pares, que els fa partíceps de la vida de l’escola. Sorpresa també pel discurs del Director, previ als concerts. Prova que ens trobàvem també en una escola compromesa. Compromesa amb la llengua, per suposat, però compromesa també amb el país. I en cada discurs, una part de reivindicació necessària. De les que es fan per pur instint de supervivència en aquestos temps de neguit per a la nostra terra (i també per situar algun despistat). Recorde que aquell any, en un dels concerts, s’estrenava una nadala, feta no recorde si per un ex-alumne o ex-professor. Fou molt emocionant escoltar-la. Una nadala irreverent i res a veure amb la tradició religiosa del Nadal; molt i molt divertida. El que em va fer concloure que aquesta era l’escola que volia per a les meues filles.

I en eixa Escola de compartir, reivindicativa, de treball incansable i il·lusionant, es feu el passat 22 de desembre la tradicional festa del solstici de l’hivern. Hi hagué de tot allò que ja vaig veure el primer any. Xiquets il·lusionats, mestres treballadors i compromesos, pares i mares participatius (vegem sinó el cor de pares i mares que és cas a part, pel nivell que té), i reivindicació, amb la presentació d’un llibre altament vinculat a l’escola per diversos motius.

Crònica d’una mare embadalida

Esperàvem aquest dia amb molta il·lusió. Ens tornem a reunir a l’Escola pares, mares, alumnes, mestres i familiars. I això que enguany el temps no hi acompanyava. Però l’alegria dels menuts i l’esforç dels mestres sempre són un bon presagi.

En arribar, la benvinguda amb coques i dolços dels alumnes de l’ESO. Casolanes i ben bones. Després, la tradicional benvinguda d’Albert, qui, com qui no diu, com qui sols entreté els convidats mentre s’acaben els preparatius, però, en realitat, fa un autèntic discurs de benvinguda i d’intencions. Com deia algú eix dia: “en aquesta festa te n’adones que l’Escola Gavina és diferent, ja començant per les paraules del Director”.

Després, els concerts: quanta feina! quant de treball! quant d’esforç! i quins resultats!!. Sembla mentida que els més menuts tinguen tanta memòria!!. Bon treball el dels mestres d’Infantil i de Primària. El de Llúcia, especialment. I benvingut el treball de David i Mar. Entre el públic, es notava si el fill/a, nét/a estava actuant en eixe moment… clar, pel somriure a la cara. I els nanos aguanten allà, tots els majors fent fotos i gravant amb càmeres, i ells com si res. Perquè estan tranquils, perquè estan a casa, i a més, eixe dia són els protagonistes. I els iaios, els més emocionats de tots, mirant els seus nets cantar. Fins I tot els germans menuts paraven atenció i guardaven silenci. Estigueren genials.

Després el primer descans i la visita obligada a la parada de llibres. Sempre trobes alguna cosa interessant, i si no, et guien i et donen consell. Un encert allò de La Martina.

En tornar, els darrers cursos de Primària, ESO i el cor de pares i mares. Menció a banda per a aquest cor, i pel treball incansable, ple d’il·lusió i d’estima de la seua directora Mª Josep Rocamora (veieu article sobre el Cor a la web).

De vesprada, una nova finestra que obri l’Escola. La veu dels ex-alumnes. Un encert total. Perquè tal com va dir Albert, els “ex” ja són protagonistes a la societat actual. I aquest any, de la ma d’ells també la reivindicació del país i de la llengua, del compromís. Ei, no us perdeu tampoc les cartes dels ex-alumnes a la web de l’Escola. Emocionen malgrat que no els conegues.

I en eixe espai de la vesprada es visqueren també moments molt emocionants, com quan alumnes de l’Escola cantaren juntament amb els Obrint Pas “Del Sud”, o quan cantaren tots els presents la “Cançò dels Maulets” o la “Muixeranga”. Vegeu els vídeos:

GRÀCIES ESCOLA GAVINA. GRÀCIES PER TOT.

Mª Carmen Adsuara i Enric Martí

Ampa Gavina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.