La nostra Escola té per costum tancar la primera part del curs amb una festa musical, i això fa que el mes de desembre hi esdevinga en un tràfec d’ assajos que acaba en una eclosió musical.
¿Es pot començar millor un període que es caracteritza pels excessos i que arriba a emprenyar amb tant de rètol lluminós, falços pares Noels i un consumisme desbocat? Doncs, des de fa uns anys les mares i els pares de l’Escola ens afegim a aquesta festa que tanca la tardor i enceta l’hivern, cantant: un plaer senzill, però autèntic i veritablement omplidor.
Com sol passar en qualsevol empresa, les activitats funcionen mentre hi ha qui se les creu, qui les mima i dedica el seu temps a fer-les créixer. En el cas de la nostra participació musical, la iniciativa va anar de la mà d’un grupet de melòmanes i melòmans que, quan van suggerir muntar un cor, va ser immediatament recolzat per una colla: gent amb formació musical i sense.
Ara bé, en el grup, la nota dominant és una il·lusió intacta, a prova de bomba, podríem dir i una disposició cega a anar per allà on la nostra directora ens vulga portar. No imaginàvem els bons moments ni les descobertes que ens esperaven.
De fet, la més rellevant havia de ser, tot just, la de la directora: Maria Josep Rocamora, una persona amb una extraordinària capacitat didàctica, que trau de nosaltres, màgia potàgia, allò que no haguérem imaginat mai. Totes les veus són bones. Hi ha qui diu que no serveix, però és perquè no ho ha provat. I la veritat, pot semblar increïble, però és cert: amb només tres assajos munta tres cançons, coreografia inclosa. Que de valenta, n’és un bon tros! Com si fórem cantants professionals, encara que, algun n’hi ha i bon paper que fa!
I d’edició en edició, anem augmentant el repertori i les melodies multipliquen les ganes de seguir i d’embarcar-nos en més projectes. Ens omple i ens carrega les piles. Enhorabona a totes i a tots!
Empar Busó. Ampa Gavina.