Empar Busó, la presidenta de l’Ampa en els darrers anys, enguany plega. La seua filla acaba en juny el seu pas per l’Escola i per tant, ja no li queden “excuses” per a seguir, encara que hem intentat convèncer-la.
A la darrera festa de l’Escola, es varen llegir unes paraules d’agraïment i se li va fer un obsequi per part de tota la família de pares i mares de l’Escola. Per a qui no hi era en eixe moment, o no pugué venir a la festa, us reproduïm el que li vam llegir. Un text preciós de Nando Sapiña.
Gràcies per tot EMPAR.
COM SEMPRE
Lluira el sol com sempre
i com sempre
els carrers seran plens de gent atrafegada.
Els núvols creuaran com sempre el cel de sempre.
I com sempre la nit caurà lentament com sempre sobre el teu cos ja fred, la teua pell callada.
Marc Granell, Matèria d’ombra, 1999.
És el mes de Maig i la festa de l’escola anuncia, com sempre, el final del curs. Tots els anys se segueix, amb xicotetes variacions, un mateix
ritual: prompte, alguns estudiants deixaran l’escola per sempre i, com sempre, en el sopar d’acomiadament, correran les llàgrimes. Pocs mesos després altres estudiants, que a penes alçaran un pam del sòl, s’incorporaran i, com sempre, en els primers dies del curs que ve, també correran les llàgrimes. I els altres estudiants, com sempre, canviaran d’alua, alguns rient i altres, pot ser, plorant.
Junt amb els estudiants estan les seues mares i pares. Tindrem, com sempre, noves incorporacions. I tindrem també, com sempre, acomiadaments. Alguns seran amics, i continuarem mantenint el mateix contacte de sempre; altres, amb els que no hem tingut una relació tan estreta, ens els continuarem trobant, com sempre, a l’atzar, en les cues dels cines o en les nostres llibreries favorites; a altres, simplement, els perdrem de vista.
Tots els anys, com sempre, el mateix ritual. Però hi ha anys que, en el ritual de la festa de l’escola, hem d’introduir alguna xicoteta variació. I este és un d’eixos anys. Perquè, a vegades, és necessari acomiadar-se públicament d’alguna persona que s’ha distingit pel seu compromís amb l’escola. Per fer-li patent el nostre agraïment, el de les mares i pares, el dels estudiants, el dels professors: el de l’escola, en definitiva. Per això vos estic dirigint aquestes paraules, perquè enguany ens hem d’acomiadar públicament d’una mare que, durant molts anys, ha dedicat molt de temps i esforç a l’escola. Una mare que ha sigut, durant els últims cursos, la responsable de l’AMPA. El seu fill, Miquel, ja fa uns anys que deixà l’escola, i enguany la seua filla, Alicia, acaba quart de secundària. Per això li demane a Empar Busó que vinga i, a tots vosaltres, que l’acomiadem junts com es mereix per la seua entrega i la seua tenacitat.