«¡Mai dei, mai dei Vicent! ¡Me han ferido!»
V. X. C.
Aquesta frase és real, com l’ús quotidià d’una, dues o tres llengües. És una anècdota de fa vora 30 anys, emmarcada en els jocs de xiquets a la platja. El meu company de lluites a l’arena era nascut a Orba. Un petit municipi de l’interior de la Marina Alta on ara mateix conviuen bàsicament dos idiomes: el valencià, de tots els veïns del poble, i l’anglès, que s’escolta als bars i les urbanitzacions dels jubilats britànics.
Aquella barreja d’anglès, castellà i valencià del «¡Mai dei, mai dei! ¡Vicent me han ferido!» (amb una obertura vocàlica pròpia del valencià general) no era res més que un intent –allunyat– de calcar les converses de les pel·lícules que en la tele i al cinema vèiem en castellà.
La Gavina
Al pati de l’escola es juga en castellà. Bastant, si pares l’orella per la muntanyeta o el camp de futbet. Sembla ser que les xiquetes i els xiquets de la Gavina segueixen els patrons de comportament de fa 30 anys. Els mateixos anys que el 2013 va complir la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV).
Tres dècades després la societat valenciana ha perdut TV3, C-33, el 3/24, Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Icat-FM, Canal 9, Punt Dos, el 9/24, Ràdio Nou i Sí Ràdio (entre d’altres mitjans que amb més o menys èxit apropaven la nostra llengua a grans i menuts).
El PP s’ha encarregat de dur-nos 30 anys enrere en un tres i no res. Des del govern ha demostrat el menyspreu que té per qualsevol aspecte de la cultura i patrimoni del poble valencià. L’any 1983 existien dos canals de televisió en castellà. El 2014 en tenim 30 o 40 per cap en valencià. Quin panorama!
El Super3 a la carta
Però el món avança i sortosament les noves tecnologies ajuden. És per això que vull recomanar a les famílies gavineres que facen ús del portal de TV3 en internet, per què els nostres fills es familiaritzen amb els dibuixos animats en català.
Ara mateix hi ha dispositius que permeten reproduir els continguts de la tauleta, el telèfon o l’ordinador a la mateixa televisió. Tot via wifi. Segons els gustos i marques podeu adquirir diferents aparells: Apple TV, Android TV, Google Chromecast… Els preus oscil·len entre els 65 i els 120 euros. També podeu connectar directament el vostre ordinador a la tele, però al remat amb el cablejat igual no és tan pràctic.
El canal infantil i juvenil Super3 està a l’APP Store d’Apple, a Google Play i a Windows Phone. Al següent enllaç s’explica com accedir a cada aplicació.
Hi ha un grapat de jocs interactius i les millors sèries de televisió, les mateixes que moltes vegades els nostres fills veuen en castellà o anglès.
Barri Sèsam, Bola de Drac o Teo
La llista de sèries és extensa. Ací us deixe una tria del mes de febrer de 2014, doncs al llarg de l’any els continguts canvien.
Per als més menuts:
-
Barri Sèsam. Monstres supersans. Epi, Blai, Coco i companyia ens ensenyen a menjar bé.
-
Mic. Una titella que farà les delícies dels nanos d’infantil amb el seu amic Cinc Segons.
-
Una mà de contes. Contes clàssics dibuixats al moment. (Els teniu en català, anglès, italià, àrab o aranés!).
-
Teo. Les aventures d’un bon amic dels llibres infantils.
-
Ja arriba en Noddy. Un personatge tendre i dolç en un món de joguets.
Per als més granadets:
-
El llibre de la Selva. Mowgli, Baloo i la resta d’animals en una versió basada en l’obra de l’escriptor Rudyard Kipling (sí amics, el Llibre de la Selva no és només una pel·lícula de Disney).
-
Doraemon. Les històries estrambòtiques del gat còsmic i Nobita.
-
Bola de Drac. Son Goku i els seus amics. Tot un símbol que representa la generació que va crèixer amb l’arribada de TV3 al País Valencià.
-
Futbol galàctic. (Per als pares desesperats que tenen fills que els demanen sèries «japos» i que damunt són futbolers).
-
Les noves aventures de Peter Pan. Basat en les històries del personatge creat per l’autor escocès J. M. Barrie (sorpresa, tampoc és una història de Disney).
Cinema i ràdio
Una última recomanació. Aneu al cinema que promociona Escola Valenciana. Les projeccions en sala no tenen comparació amb la tele de casa i el comboi d’anar amb els companys de classe és genial. Un altre dia parlaré de ràdios.
I per tancar tota aquesta llençolada que he escrit, i per què es quedeu tranquils, us he de dir una cosa. Anys després, aquell «me han ferido» es va convertir en un «sembla que no pugui ser, l’espasa zeta s’ha trencat. Ens caldrà trobar una nova bola de drac». Ja ho deia el meu carnisser al mercat: «En aquesta vida més val viure que morir-se» i la nostra llengua, afortunadament, està viva.
Gaudim de la seua existència!