Resum reunió projecte lingüístic Escola-AMPA

Ací teniu un breu recull del que van ser les reunions sobre el projecte lingüístic que tenim tant l’escola com les famílies:

El perquè d’aquesta reunió i del projecte escola-ampa

Constatem que d’uns anys ençà hi ha una davallada en l’ús del valencià dintre l’espai escola. Tot i que l’ensenyament és en immersió lingüística, els alumnes aprenen valencià però no el parlen de manera habitual entre ells. Només el trobem majoritàriament en el diàleg alumnes-mestres.

Ens hem de preocupar d’aquesta situació? Pot tenir conseqüències en el procés d’aprenentatge dels nostres fills i filles?

Per què hem escollit esta escola? Quin és el seu esperit fundacional i quina continuïtat té en el Projecte Educatiu actual?

Anem als orígens… L’escola gavina és una escola cooperativa fundada el 1975. Ja té, doncs, més de 42 anys. Des dels seus inicis, s’ha definit com a valenciana, co-educadora, plural i laica, i ha fet èmfasi en la cooperació entre família i escola, a més de donar a l’alumnat participació en el seu propi ensenyament. 

Junt a altres escoles pioneres com La Masia, La Comarcal o les Carolines, fou una escola que va lluitar per defensar i ensenyar la llengua, seguint la pedagogia dels Moviments de renovació pedagògica, molt abans de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, posada en marxa per la Generalitat en novembre de 1983.

La llengua ha estat part indissoluble de la transformació de l’escola i la innovació pedagògica. Una escola en valencià que es vol arrelada al país. En aquest sentit, hem estat i som un referent a nivell educatiu valencià.

L’ús de la llengua a l’escola: enriquim-nos tots i treballem per un projecte comú

Està demostrat que les persones bilingües tenen un major desenvolupament cognitiu i més capacitats per arribar a ser multilingües. Per tant, ens podem preguntar: quines llengües són les  més aconsellables per començar el camí al multilingüisme en l’escola i per què?

 Segons la Unitat d’Educació Multilingüe de la Universitat de Castelló, les millors són el valencià i l’anglès, tant a l’escola com amb el suport familiar. A continuació i sobre aquesta base, el castellà, que s’aprèn ja de forma quasi automàtica en el nostre entorn (està per tot arreu, a la tv, al cinema, al carrer, etc.)

Per tant la llengua a reforçar ha de ser el valencià. I això no només ha de ser feina de l’escola, sinó també dels pares, i s’ha de treballar en l’àmbit familiar. Potenciar l’ús del valencià ha de ser un treball conjunt entre família i escola, hem d’anar a una. La intervenció en valencià de l’equip docent i la resta de personal de l’escola no és suficient per assolir la competència lingüística amb fluïdesa.

Treball d’actituds positives envers les llengües

L’actitud lingüística dels alumnes envers la llengua catalana serà millor en la mesura que hi haja una major presència d’aquesta en el seu entorn. Sobretot en el seu ús social i de relació.

És essencial que els xiquets i xiquetes tinguen la percepció que l’ús del valencià és important i en aquest sentit el seu referent principal són els pares. A casa cada família tria la llengua. Ara bé, seria ben positiu i més que recomanable que ens veren fer ús d’aquesta llengua en diferents situacions: quan parlem amb el mestres, quan parlem amb altres pares o en qualsevol altra circumstància.

Creem contextos

Hem de fer l’esforç de concebre l’ús de la llengua com a vehicle de comunicació vàlid per a tots els àmbits i usos socials. I hem de facilitar que els pares castellanoparlants puguen practicar amb aquelles persones que tenen el valencià com llengua habitual: converses amb mestres, entre pares i al pati, en la col·laboració en tallers, eixides escolars, xarxes socials i grups whatsApp, etc.

Hem de concebre la llengua com a patrimoni col·lectiu d’una determinada comunitat lingüística (encara que la nostra llengua siga el castellà, hem de pensar que el valencià també és patrimoni de tots i totes, també és patrimoni dels castellanoparlants)

Cal tenir una actitud receptiva envers l’aprenentatge de llengües. Com l’anglès i el castellà, el valencià també és important aprendre’l, i no cal dir que posa en valor el currículum personal així com les possibilitats de futur relacional, professional, etc. Som un exemple per als nostres fills i filles. Si els nostres fills no perceben un veritable interès pel valencià per part dels seus progenitors, difícilment li donaran un valor més enllà de l’ús escolar.

Aprenentatge en infantil, lligat a la lectoescriptura

L’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura és, sens dubte, un dels objectius primordials de l’educació. Per tant, no ens ha d’estranyar que a l’escola es dediquen molts esforços, es planifiquen i es facen moltes activitats amb aquesta finalitat.

I en aquest context està demostrat que com millor competència lingüística tinga el xiquet o xiqueta en les primeres etapes, més fàcil ho tindrà arribat el moment. Per això que els nostres fills s’expressen de manera fluïda i correcta en valencià, fent un ús habitual de la llengua en la major part de contextos, anirà en favor seu. És per tant un motiu pedagògic facilitar als nostres fills un aprenentatge més integral del valencià. I no podem ni hem de delegar aquest aprenentatge exclusivament en l’escola. 

En un entorn tan castellanitzat, la immersió lingüística no és suficient per a assolir les competències bàsiques. És un fet que als xiquets i les xiquetes els costa cada vegada més i des dels primers cursos dominar el valencià, produint-se paral·lelament un empobriment de la llengua. 

Què us demanem des de l’escola-ampa?
  • Conscienciació del problema
  • Obrir una reflexió: cal ser coherents amb el projecte ESCOLA i amb les famílies que estem ací.
  • Encoratjar-vos, ser actius i part implicada en el canvi. Animeu-vos a no canviar de llengua, a aprendre valencià i parlar-lo. És un pas ben senzill que l´escola i els vostres fills us agrairan.
  • Actitud exemplificant i intervenció directa. Pensem que som un exemple per als nostres fills i filles, i també per a la resta de famílies. Una acció fàcil és intervenir quan els nostres fills es passen al castellà. Si tots i totes ho fem, els crearem l´hàbit de parlar-se entre ells i de manera habitual en valencià.
Propostes d’accions fàcils, positives i col·lectives (per enguany.) Les primeres accions que proposem són per ajudar a aprendre i perdre la vergonya…

 

  • Voluntariat pel valencià: parelles lingüístiques
  • Grups de conversa (cursos de valencià el proper curs)
  • Encetem la secció “conèixer el País” amb una eixida a l’Albufera el dia 5 de maig. Una manera lúdica i en família de practicar el valencià. Llengua i territori.
  • Xerrada de Gemma Sanginés: “sortir de l’armari lingüístic”

 

Tenim un repte col·lectiu, pegar la volta a la situació!

Açò tot just és la presentació del projecte, donarem continuïtat i proposarem moltes altres accions pels propers cursos.

Animeu-vos a donar propostes, implicar-vos en el projecte i al grup de treball ampa pel valencià.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *