Tenim un hort urbà

Ara fa un any, Irene tornà encantada de l’exposició que havien fet Berta i Alba. Hi havien parlat, en el treball dels experts, d’horticultura: a casa seua, Berta havia estat ajudant a tenir cura d’un petit hort. No tardí ni dos minuts a manifestar el meu desig de tenir-ne un: Irene va somriure, feliç; Encarna es dugué les mans al cap, desolada.
Sí, ara fa un any que comencí a buscar per Internet de forma compulsiva, que es com jo faig aquestes coses, com podia muntar un hort sense disposar de terra. No tardí molt a trobar la pàgina d’Horturbà, el portal de l’empresa Tapurna Iniciatives Sostenibles, que es dedica a la promoció i comercialització de l’hort urbà.
Fa poc menys d’un any que comprí, entre altres, el llibre L’hort urbà: manual del cultiu ecològic als balcons i terrats, de Josep M. Vallès (Ediciones del Serbal, Barcelona, 5a reimpressió, 2009), l’alma mater de Tapurna, un enginyer agrònom que cultiva hortalisses a terrasses de fa més de deu anys i que, a més d’empresari, és professor de FP.

Sí, ara fa uns onze mesos, un dia d’una gelor inusual, que transformí uns tests que dedicava a plantes decoratives, muntí la taula de cultiu que comprí a Tapurna, sembrí llavors i plantí petites plàntules. Igual us pregunteu si ha valgut la pena. Bo, jo no pensava que, amb prou feines dos metres quadrats, podria autoabastir-me: això no ha estat cap sorpresa. Irene i jo ens ho hem passat d’allò més bé mirant com creixien les plantes: com les fulles dels encisams adquirien una mida adient per tallar-les; com les faves donaven flors i com se’n formaven les beines que amagaven els deliciosos i tendres llegums; com es desenvolupaven, poc a poc, les maduixes, els cogombres o les tomaques mini… I, en el cas dels cogombres i dels encisams, m’he adonat de l’enorme diferència de textura i de sabor entre els productes que podem trobar als establiments i els productes acabats de collir: si alguna cosa n’he tret en clar, és la necessitat de reduir al màxim la distància i el temps que passa entre el moment en què es cullen les verdures i el moment en què les consumim…

I ara que ja enfilem l’hivern, quan l’hort està ocupat per encisams i petites plàntules de raves i herba dels canonges, pense en aquells matins de primavera en què, només alçar-me, en pijama i sense desdejunar-me, eixia descalç a la terrassa, tallava unes fulles de ruca i me les menjava mentre els meus sentits anaven despertant-se…

Fernando Sapiña (pare de la classe de 3er de Primària)