El desconcert de l’alimentació: Ensenyem bé a menjar als nostres fills?
La història d’aquesta activitat de l’escola de pares va començar fa uns mesos. Acabàvem d’inaugurar la nova pàgina web de l’AMPA. Un dels primers missatges que van deixar en la bústia tenia a veure amb els xiquets i les verdures. Què hem de fer els pares perquè nostres fills les mengen?
Hi ha xiquets, pocs, que, des de xicotets, ingereixen verdures. I altres xiquets, la majoria, mostren una aversió cap aquest tipus d’aliments. I açò planteja una primera pregunta: quin és l’origen d’aquesta aversió? És Important saber-ho per a prendre decisions sobre com introduir les verdures en l’alimentació dels xiquets que mostren aqueix rebuig.
I açò ens porta a la creació d’hàbits alimentaris. En l’Escola Gavina, en aquest aspecte, som afortunats. Dins del concepte d’educació integral que es desenvolupa en el seu projecte educatiu, tots els xiquets, en tots els nivells, mengen tots els dies en l’escola. A més, la menjar es prepara en la cuina del centre, el que marca una diferència respecte a altres escoles que recorren a un servei de menjars per a prestar aquest servici. I, si vos fixeu en el menú que vos fa arribar l’escola, els vostres fills dinen, en tots els nivells, verdures i llegums.
Per tant, la qüestió, des d’aquest punt de vista, s’hauria d’enfocar en què és el que succeeix a casa. Quines verdures els donem i en que forma? Són les verdures i les preparacions a les què estan habituats en l’escola? I, des d’un punt de vista més general, com els eduquem a casa perquè desenvolupen uns bons hàbits alimentaris, amb la col·laboració de l’escola?
I açò ens porta a una tercera qüestió. D’acord amb distints estudis, àmpliament publicitats pels mitjans de comunicació, hi ha una epidèmia d’obesitat infantil i, també, una epidèmia d’obesitat en adults. És curiós: som probablement les generacions que més coneixements i oportunitats hem tingut per a alimentar-nos de forma saludable. I som, probablement, les generacions més preocupades per alimentar-nos de forma saludable. El fracàs és, per tant, estrepitós. Encara que hem d’assenyalar que, en aquesta escola, és difícil trobar xiquets obesos; no es pot dir el mateix dels pares…
Des de l’AMPA hem volgut acostar-nos a aquesta problemàtica, i hem volgut fer-ho fugint de l’ortorèxia dominant, és a dir, fugint de l’obsessió malaltissa per tenir una alimentació sana. I fugint, també, del nutricionisme, de l’ideologia que dóna més importància als nutrients que als aliments.
I, per això, hem invitat a Amparo Plasencia. Amparo és pediatra, i exerceix des de fa més de vint-i-cinc anys. A més, és especialista en endocrinologia i, com tal, és sòcia fundadora de la secció d’endocrinologia pediàtrica de l’Associació Espanyola de Pediatria, membre de la Societat Valenciana d’Endocrinologia i Diabetis i, des de fa més de deu anys, responsable d’endocrinologia en el grup de subespecialitats pediàtriques de la Clínica Virgen del Consuelo.
Per això pensem que, tant per la seua formació com per la seua experiència, Amparo és una persona que pot orientar-nos en la situació de desconcert generalitzat que existeix al voltant de l’alimentació i, en particular, en l’alimentació dels nostres fills. A més, hi havia una altra raó de pes per a invitar-la a donar aquesta xarrada: molts mestres i pares de l’escola hem confiat I confiem en ella com a pediatra dels nostres fills; alguns ja fa temps que van abandonar l’escola; altres a penes acaben d’incorporar-se. Fa falta una millor targeta de presentació?