Xerrada sobre l’educació dels fills

Casa d’uns pares de l’Escola Gavina (amb fills a infantil i primària). Dimecres 12-12-2007. 21,23 hores. El pare acaba de tornar de la xerrada organitzada per l’Escola per a pares amb fills a infantil i primers cursos de primària. Títol de la xerrada “ Educar els fills, és cada dia més difícil? “.

  • Pare: bona niiiiiittttt, ja estic ací.
  • Mare: bona nit, qué tal ha anat ?
  • Pare: molt bé. Ha estat una xerrada molt interessant, distesa i enriquidora. A més a més, ens han fet participar-hi i donar idees. Hem fet grups i hem opinat sobre diverses qüestions.

    xer-edu071.JPG

    • Mare: i sobre el contingut ?
    • Pare: uffff. Estic embotit d’idees, i recomanacions. Quan les he escoltades m’han paregut molt útils, però ara per ara les tinc totes barrejades al cap i no sabria molt bé dir-te. (clar ell no prové professionalment del camp de l’educació).Però si et diré que sobre el tema que més hem parlat ha estat sobre l’autoritat.
    • Mare: us hauran aclarit que autoritat no és el mateix que autoritarisme, (clar ella sí ve professionalment de l’àmbit de l’educació).
    • Pare: exacte!! Com ho saps.
    • Mare: Home, em dedique a això.
    • Pare: sí, com bé digué Salva es tracta de “l’autoritas” dels antics savis, que no de l’autoritarisme. Però clar, com que la paraula fa una mica de por, Jordi aclarí que hem d’atrevir-nos a rescatar eixe terme, però sabent utilitzar-lo.
    • Mare: vinga, conta’m més coses, que és el que més t’ha agradat?
    • Pare: l’estructura de la xerrada m’ha agradat molt. M’ha agradat que ens feren participar, donar opinions. I també que s’ha parlat de poques coses, però amb profunditat. A més, s’ha parlat de dificultats i de com superar-les, del problema i de la solució.
    • Filla 1: Pare, estava la meua mestra ?
    • Pare: sí filla, Conxín estava.
    • Filla 2: i la meua Pare ?
    • Pare: sí, també. Creu també estava.
    • Filla 2: i Emi ?
    • Pare: no Emi no. Però estava el seu marit, en representació de la família.
    • Mare: vinga, conta coses concretes.
    • Pare: mira, el primer que s’ha dit m’ha tranquil·litzat. Fina ha començat dient que a l’educació actual trobem dificultats, front a altres èpoques, perquè hem canviat el model educatiu. Hem passat d’un model basat en l’obediència, a un altre model basat en altres valors. Ja no es tracta de vèncer sinò de convèncer; no es tracta d’adoctrinar, sinò d’ajudar a madurar i a crèixer, de guiar el desenvolupament, d’omplir de continguts i de valors. I clar, aquest darrer model troba dificultats perquè tot això és difícil. Ni més ni menys.Continuava Fina dient que el primer de tot és tenir clar “què vull educar en el nostre fill”, després ser-ne conscient de les dificultats, i posar eines i procediments per a fer-ho bé.En grups, hem tret opinions de en què volem transformar els nostres fills a través de l’educació: construir persones felices (comentà Tomàs), transmetre-los els valors de la cultura i el coneixement com a forma de progressar, que siguen persones respectuoses amb els altres i amb el seu entorn, persones crítiques (ei, crítics sí, però sense excessos va matisar Salva), que reconeguen els límits de les seues actuacions. I entre les dificultats que apuntàrem: els nanos troben missatges contradictoris entre allò que volem d’ells, i el que troben al seu entorn; contradiccions i de vegades falta de coherència entre allò que transmetem i el que de vegades fem nosaltres mateixos; falta de temps per dedicar als fills; falta de models on mirar-nos com a educadors.Jordi parlava de l’autoestima. La vessant emocional de l’educació. Aspectes que fan que pugam reforçar l’autoestima dels nostres fills: fonamental l’acceptació incondicional del fill. També, posar-los límits; atendre i escoltar els interessos dels menuts; expressar els afectes (també els físics); retraure els comportaments i no a les persones; important i de molta eficàcia, assenyalar els reforços positius; situar els nostres fills en contextos motivadors i de presa de decisions.I Fina parlava de l’afectivitat. Una necessitat per al xiquet, que s’ha de reiterar i experimentar, però també sense excessos. L’afectivitat està formada per dos forces que han d’estar equilibrades: estima i autoritat. Aspectes importants per a transmetre l’autoritat de forma correcta i eficaç: poques regles, senzilles, que es puguen acomplir, que s’acomplisquen. És a dir, hem de saber en tot moment què és el que estem manant, i si serem capaços de fer-ho acomplir.
    • Mare: hi estic d’acord amb tot el que han dit. A veure si ho apliques !!!.
    • Pare: ho intentaré.

HA ESTAT UNA XERRADA MOLT INTERESSANT, I S’HA DE REPETIR. COM DEIEN FINA I JORDI, A VEURE SI CONSEGUIM FER-NE UNA ENCARA MÉS PRÀCTICA, TAL I COM DIU EL PROFESSOR CARDÚS.

Enric Martí . Ampa Gavina.

2 respostes a «Xerrada sobre l’educació dels fills»

  1. Enric, me parece genial la manera que has tenido de explicar la xarrada de ayer, yo estuve y creo que para la gente que no pudo asistir se lo has transmitido perfectamente. La verdad es que estuvo muy interesante. Oyendo a los demás padres te das cuenta de que lo que parece que solo te pase a ti, también le pasa a los demás. Felicidades a la escuela. Fina y Jordi enhorabuena.

  2. Enric, has fet molt be en ficar aquest comentari, per a aquells que no van poder anar. Ho has explicat molt clar. Jo si vaig estar i pense que va estar molt interessant i útil. Aprofite aquest comentari per a felicitar a Fina i Jordi i per tant a l’escola. Pense que aquests comentaris són una bona forma de dinamitzar la web.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *