«Tot canvia, diuen, i en dir-ho pretenen justificar el canvi apel·lant a una llei universal, com si la depredació i l’especulació respongueren a una força natural i no a la miserable cobdícia d’alguns». El bes de l’aigua. Elvira Cambrils.

Aquest cap de setmana, entre el 15 i el 18 de juliol de 2010, tindrà lloc a l’IES El Saler la 9a Universitat d’Estiu de l’Horta, una trobada per a la reflexió, l’aprenentatge i el debat sobre la realitat i els problemes de l’horta valenciana. S’hi reuniran joves agricultors, i no tan joves, per compartir experiències d’agricultura, fer pràctiques i escoltar veus que s’alcen en defensa d’una manera de viure més ètica i compromesa amb el nostre entorn natural.

I per celebrar la meu trobada a Picanya amb una supervivent de la destrucció del Salinar (antics conreus i alqueries on ara es troba el centre comercial El Saler), a qui li compre les verdures de la nostra horta i de retruc enraonem moltíssim de la vida, vull compartir amb vosaltres un preciós i emotiu documental sobre l’horta de València. Un amic de fa anys, Enric Peris, va viure a la Punta i amb tot el material filmat de manera amateur va fer un treball important que des de el meu punt de vista paga la pena conèixer.

Una abraçada. I bones vacances!

Marian Sintes (mare de la classe de 3 anys).

L’altre dia, l’Andrea, com anomenarem una companya, em va comentar una anècdota. Havia anat a la revisió mèdica i, com cada any, en l’apartat diversos, va comentar que tenia migranyes freqüents. Aquesta vegada la metgessa de torn no sols va apuntar la dada, sinó que li va preguntar per què no provava amb l’homeopatia. El canvi d’expressió en la cara de l’Andrea va ser evident: la metgessa li va dir que a tots els passava el mateix, però que, amb el seu fill, havia funcionat. I va afegir que, en qualsevol cas, no era cosa fàcil: calia encertar… El comentari de l’Andrea tenia a veure amb la indignació: com pot ser que una persona amb una formació científica i que, a més, treballa en el servei mèdic d’una universitat done crèdit a les fantasies homeòpates. I dic fantasies perquè tots els assajos clínics realitzats fins ara no han sigut capaços de demostrar que els preparats homeopàtics funcionen millor que un placebo. Amb raó la metgessa afirmava que calia encertar. Efectivament, és necessari encertar amb l’afecció: n’ha de ser una en què el pacient puga mostrar milloria mitjançant un placebo, o una en què el seu curs porte, de vegades, a la remissió. I és necessari encertar amb el pacient, és clar: ha de ser sensible al placebo.

Vivim, sens dubte, en un món altament desenvolupat des del punt de vista intel·lectual, científic i tecnològic. I per això criden l’atenció els continus assalts de la realitat que es perpetren de manera gairebé contínua. El de l’homeopatia és, fins a cert punt, de caràcter lleu, si el comparem amb d’altres: la teoria conspirativa de la història, la vacuna triple vírica com a suposada causa de l’autisme, el nutricionisme i les medicines alternatives com a panacea universal enfront de la malaltia… I, què dir de la percepció extrasensorial i els ovnis, dels taulers d’ouija i les cartes del tarot?… Patim una pandèmia de la credulitat. S’atorga credibilitat a les especulacions més extravagants, no solament als ravals de les societats desenvolupades: també les consideren seriosament persones cultes del món occidental. I es dispersen amb sorprenent velocitat pel món en vies de desenvolupament.

Un dels factors que, sens dubte, han contribuït a aquesta situació és la creença postmoderna en el relativisme de la veritat. Allò que és propi del postmodernisme és la negació radical de la possibilitat d’acostar-se a la veritat. Això ha portat a l’hegemonia de la subjectivitat en detriment de l’objectivitat. L’efecte sobre la ciència ha sigut perniciós. L’efecte sobre la història, desastrós. L’efecte sobre la política, si és no al nostre entorn, ha sigut demolidor. A més, tenim el poder de transmissió i de convicció d’uns mitjans electrònics de comunicació i de difusió de l’entreteniment d’abast mundial. El contraconeixement i, de tant en tant, el coneixement, estan a l’abast d’un clic o d’un comandament a distància. Ha de ser veritat: ho he vist en Internet, en la televisió, en les pel·lícules… Així es legalitza el contraconeixement, la pseudociència, la pseudohistòria…

M’agradaria que els nostres fills, arribats l’edat adulta, estigueren vacunats contra el contraconeixement: que disposaren de les eines per distingir la ciència de la pseudociència, la història de la pseudhistòria. Ara bé, no sóc optimista: són molts els adults cultes que creuen en l’homeopatia, en l’astrologia o en les cartes del tarot, o en alguna de les teories conspiratives de la història. Encara que a l’escola es pogueren transmetre aquestes eines, queda l’efecte de l’entorn social, començant per nosaltres, mares i pares, i acabant per la televisió. Fins a quin punt estem preparats per acompanyar l’escola en aquesta tasca? O, millor, una prèvia: fins a quin punt estem d’acord amb aquest plantejament?

Text: Fernando Sapiña

Quina escola volem: Web AMPAgavina

Durant un temps estiguérem enganxats al programa de tendències Silenci?, que emetia Canal 33. Tenia un format trencador que, amb el temps, es va anar estenent a altres programes emesos per la cadena. Devia ser a final del 2004 o principi del 2005. Un dels temes musicals favorits de l’equip en aquell moment, que feien servir com a fons en diverses situacions en cada emissió, era Jaqueline, de Franz Ferdinand.

Ens vam fer amb l’àlbum, de títol Franz Ferdinand, i ens encantà. Els seus discos següents, encara que estan bé, no ens han transmès el mateix. I és que Jaqueline, Take me Out, This Fire o Come out Home són cançons difícils d’igualar… En el llibre 1001 discos que cal sentir abans de morir, se’n parla, d’aquest àlbum, en els termes següents: “…és el disc que va redefinir tant la música indie com l’art rock”.

Mozart és l’excusa per descobrir els instruments musicals en aquest grapat d’activitats que us proposem. N’hi ha per a grans i petits.

Com sonen els instruments musicals?

Joc per descobrir els diferents instruments que intervenen en una orquestra que interpreta La flauta màgica.

Animació per escoltar algunes composicions de Mozart.

Més informació sobre Mozart.

I, per acabar, un conte explicat amb instruments musicals: L’Escola de Música