Categoria: Notícies

Què és la festa d’inici de l’hivern

La primera festa de Nadal a la que hi vaig anar fou sorprenent. Sorpresa per la cara de felicitat de la meua filla, quan es juntava amb les seues companyes. Sorpresa per la il·lusió amb què els mestres ho havien preparat tot. I ausades que és feina!, això de la festa de l’hivern. Mestres que renuncien al primer dia de les seues vacances per compartir. Per compartir amb pares i famílies el seu projecte, la seua forma de ser i la seua forma de treballar. Allà es despullen, es mostren com són. Parlen amb pares i familiars. Ja en eixe moment vaig pensar el goig que era dur la meua filla a una escola que considera tant els pares, que els fa partíceps de la vida de l’escola. Sorpresa també pel discurs del Director, previ als concerts. Prova que ens trobàvem també en una escola compromesa. Compromesa amb la llengua, per suposat, però compromesa també amb el país. I en cada discurs, una part de reivindicació necessària. De les que es fan per pur instint de supervivència en aquestos temps de neguit per a la nostra terra (i també per situar algun despistat). Recorde que aquell any, en un dels concerts, s’estrenava una nadala, feta no recorde si per un ex-alumne o ex-professor. Fou molt emocionant escoltar-la. Una nadala irreverent i res a veure amb la tradició religiosa del Nadal; molt i molt divertida. El que em va fer concloure que aquesta era l’escola que volia per a les meues filles.

I en eixa Escola de compartir, reivindicativa, de treball incansable i il·lusionant, es feu el passat 22 de desembre la tradicional festa del solstici de l’hivern. Hi hagué de tot allò que ja vaig veure el primer any. Xiquets il·lusionats, mestres treballadors i compromesos, pares i mares participatius (vegem sinó el cor de pares i mares que és cas a part, pel nivell que té), i reivindicació, amb la presentació d’un llibre altament vinculat a l’escola per diversos motius.

Crònica d’una mare embadalida

Esperàvem aquest dia amb molta il·lusió. Ens tornem a reunir a l’Escola pares, mares, alumnes, mestres i familiars. I això que enguany el temps no hi acompanyava. Però l’alegria dels menuts i l’esforç dels mestres sempre són un bon presagi.

En arribar, la benvinguda amb coques i dolços dels alumnes de l’ESO. Casolanes i ben bones. Després, la tradicional benvinguda d’Albert, qui, com qui no diu, com qui sols entreté els convidats mentre s’acaben els preparatius, però, en realitat, fa un autèntic discurs de benvinguda i d’intencions. Com deia algú eix dia: “en aquesta festa te n’adones que l’Escola Gavina és diferent, ja començant per les paraules del Director”.

Després, els concerts: quanta feina! quant de treball! quant d’esforç! i quins resultats!!. Sembla mentida que els més menuts tinguen tanta memòria!!. Bon treball el dels mestres d’Infantil i de Primària. El de Llúcia, especialment. I benvingut el treball de David i Mar. Entre el públic, es notava si el fill/a, nét/a estava actuant en eixe moment… clar, pel somriure a la cara. I els nanos aguanten allà, tots els majors fent fotos i gravant amb càmeres, i ells com si res. Perquè estan tranquils, perquè estan a casa, i a més, eixe dia són els protagonistes. I els iaios, els més emocionats de tots, mirant els seus nets cantar. Fins I tot els germans menuts paraven atenció i guardaven silenci. Estigueren genials.

Després el primer descans i la visita obligada a la parada de llibres. Sempre trobes alguna cosa interessant, i si no, et guien i et donen consell. Un encert allò de La Martina.

En tornar, els darrers cursos de Primària, ESO i el cor de pares i mares. Menció a banda per a aquest cor, i pel treball incansable, ple d’il·lusió i d’estima de la seua directora Mª Josep Rocamora (veieu article sobre el Cor a la web).

De vesprada, una nova finestra que obri l’Escola. La veu dels ex-alumnes. Un encert total. Perquè tal com va dir Albert, els “ex” ja són protagonistes a la societat actual. I aquest any, de la ma d’ells també la reivindicació del país i de la llengua, del compromís. Ei, no us perdeu tampoc les cartes dels ex-alumnes a la web de l’Escola. Emocionen malgrat que no els conegues.

I en eixe espai de la vesprada es visqueren també moments molt emocionants, com quan alumnes de l’Escola cantaren juntament amb els Obrint Pas “Del Sud”, o quan cantaren tots els presents la “Cançò dels Maulets” o la “Muixeranga”. Vegeu els vídeos:

GRÀCIES ESCOLA GAVINA. GRÀCIES PER TOT.

Mª Carmen Adsuara i Enric Martí

Ampa Gavina.

La nostra Escola té per costum tancar la primera part del curs amb una festa musical, i això fa que el mes de desembre hi esdevinga en un tràfec d’ assajos que acaba en una eclosió musical.

¿Es pot començar millor un període que es caracteritza pels excessos i que arriba a emprenyar amb tant de rètol lluminós, falços pares Noels i un consumisme desbocat? Doncs, des de fa uns anys les mares i els pares de l’Escola ens afegim a aquesta festa que tanca la tardor i enceta l’hivern, cantant: un plaer senzill, però autèntic i veritablement omplidor.

Com sol passar en qualsevol empresa, les activitats funcionen mentre hi ha qui se les creu, qui les mima i dedica el seu temps a fer-les créixer. En el cas de la nostra participació musical, la iniciativa va anar de la mà d’un grupet de melòmanes i melòmans que, quan van suggerir muntar un cor, va ser immediatament recolzat per una colla: gent amb formació musical i sense.

Ara bé, en el grup, la nota dominant és una il·lusió intacta, a prova de bomba, podríem dir i una disposició cega a anar per allà on la nostra directora ens vulga portar. No imaginàvem els bons moments ni les descobertes que ens esperaven.

De fet, la més rellevant havia de ser, tot just, la de la directora: Maria Josep Rocamora, una persona amb una extraordinària capacitat didàctica, que trau de nosaltres, màgia potàgia, allò que no haguérem imaginat mai. Totes les veus són bones. Hi ha qui diu que no serveix, però és perquè no ho ha provat. I la veritat, pot semblar increïble, però és cert: amb només tres assajos munta tres cançons, coreografia inclosa. Que de valenta, n’és un bon tros! Com si fórem cantants professionals, encara que, algun n’hi ha i bon paper que fa!

I d’edició en edició, anem augmentant el repertori i les melodies multipliquen les ganes de seguir i d’embarcar-nos en més projectes. Ens omple i ens carrega les piles. Enhorabona a totes i a tots!

Empar Busó. Ampa Gavina.

Casa d’uns pares de l’Escola Gavina (amb fills a infantil i primària). Dimecres 12-12-2007. 21,23 hores. El pare acaba de tornar de la xerrada organitzada per l’Escola per a pares amb fills a infantil i primers cursos de primària. Títol de la xerrada “ Educar els fills, és cada dia més difícil? “.

• Pare: bona niiiiiittttt, ja estic ací.
• Mare: bona nit, qué tal ha anat ?
• Pare: molt bé. Ha estat una xerrada molt interessant, distesa i enriquidora. A més a més, ens han fet participar-hi i donar idees. Hem fet grups i hem opinat sobre diverses qüestions.

  

  • Mare: i sobre el contingut ?
  • Pare: uffff. Estic embotit d’idees, i recomanacions. Quan les he escoltades m’han paregut molt útils, però ara per ara les tinc totes barrejades al cap i no sabria molt bé dir-te. (clar ell no prové professionalment del camp de l’educació).Però si et diré que sobre el tema que més hem parlat ha estat sobre l’autoritat.
  • Mare: us hauran aclarit que autoritat no és el mateix que autoritarisme, (clar ella sí ve professionalment de l’àmbit de l’educació).
  • Pare: exacte!! Com ho saps.
  • Mare: Home, em dedique a això.
  • Pare: sí, com bé digué Salva es tracta de “l’autoritas” dels antics savis, que no de l’autoritarisme. Però clar, com que la paraula fa una mica de por, Jordi aclarí que hem d’atrevir-nos a rescatar eixe terme, però sabent utilitzar-lo.
  • Mare: vinga, conta’m més coses, que és el que més t’ha agradat?
  • Pare: l’estructura de la xerrada m’ha agradat molt. M’ha agradat que ens feren participar, donar opinions. I també que s’ha parlat de poques coses, però amb profunditat. A més, s’ha parlat de dificultats i de com superar-les, del problema i de la solució.
  • Filla 1: Pare, estava la meua mestra ?
  • Pare: sí filla, Conxín estava.
  • Filla 2: i la meua Pare ?
  • Pare: sí, també. Creu també estava.
  • Filla 2: i Emi ?
  • Pare: no Emi no. Però estava el seu marit, en representació de la família.
  • Mare: vinga, conta coses concretes.
  • Pare: mira, el primer que s’ha dit m’ha tranquil·litzat. Fina ha començat dient que a l’educació actual trobem dificultats, front a altres èpoques, perquè hem canviat el model educatiu. Hem passat d’un model basat en l’obediència, a un altre model basat en altres valors. Ja no es tracta de vèncer sinò de convèncer; no es tracta d’adoctrinar, sinò d’ajudar a madurar i a crèixer, de guiar el desenvolupament, d’omplir de continguts i de valors. I clar, aquest darrer model troba dificultats perquè tot això és difícil. Ni més ni menys.Continuava Fina dient que el primer de tot és tenir clar “què vull educar en el nostre fill”, després ser-ne conscient de les dificultats, i posar eines i procediments per a fer-ho bé.En grups, hem tret opinions de en què volem transformar els nostres fills a través de l’educació: construir persones felices (comentà Tomàs), transmetre-los els valors de la cultura i el coneixement com a forma de progressar, que siguen persones respectuoses amb els altres i amb el seu entorn, persones crítiques (ei, crítics sí, però sense excessos va matisar Salva), que reconeguen els límits de les seues actuacions. I entre les dificultats que apuntàrem: els nanos troben missatges contradictoris entre allò que volem d’ells, i el que troben al seu entorn; contradiccions i de vegades falta de coherència entre allò que transmetem i el que de vegades fem nosaltres mateixos; falta de temps per dedicar als fills; falta de models on mirar-nos com a educadors.Jordi parlava de l’autoestima. La vessant emocional de l’educació. Aspectes que fan que pugam reforçar l’autoestima dels nostres fills: fonamental l’acceptació incondicional del fill. També, posar-los límits; atendre i escoltar els interessos dels menuts; expressar els afectes (també els físics); retraure els comportaments i no a les persones; important i de molta eficàcia, assenyalar els reforços positius; situar els nostres fills en contextos motivadors i de presa de decisions.I Fina parlava de l’afectivitat. Una necessitat per al xiquet, que s’ha de reiterar i experimentar, però també sense excessos. L’afectivitat està formada per dos forces que han d’estar equilibrades: estima i autoritat. Aspectes importants per a transmetre l’autoritat de forma correcta i eficaç: poques regles, senzilles, que es puguen acomplir, que s’acomplisquen. És a dir, hem de saber en tot moment què és el que estem manant, i si serem capaços de fer-ho acomplir.
  • Mare: hi estic d’acord amb tot el que han dit. A veure si ho apliques !!!.
  • Pare: ho intentaré.

HA ESTAT UNA XERRADA MOLT INTERESSANT, I S’HA DE REPETIR. COM DEIEN FINA I JORDI, A VEURE SI CONSEGUIM FER-NE UNA ENCARA MÉS PRÀCTICA, TAL I COM DIU EL PROFESSOR CARDÚS.

Enric Martí . Ampa Gavina.

El principal objectiu de la nova web de l’AMPA és apropar l’associació als pares i mares de l’escola. Tots els pares i mares de l’Escola pel fet de ser-ho ja som membres de l’AMPA, però trobàvem que existia una distància entre la Directiva i tots els pares. Volem que esteu assabentats de en què coses es gasta el pressupost de l’AMPA, que rebau notícies sobre iniciatives o activitats organitzades, sobre xerrades per a pares, etc. I per això pensàrem en la necessitat d’una web nova, d’una eina de comunicació directa i senzilla.

Donat que la web està feta en format blog, pots penjar la teua opinió sobre qualsevol notícia o activitat de l’AMPA. O bé a l’apartat “opinen els pares” enviar-nos queixes, suggeriments, agraïments, o preguntes sobre qualsevol aspecte que consideres oportú. L’AMPA el tractarà i es posarà en contacte amb tú per donar-te una solució, resposta o explicació que calga.

Subscriu-te a les notícies i estaràs al dia en informació de l’AMPA. Si ens dones el teu correu electrònic rebràs un avís cada vegada que pengem una notícia, una informació sobre una activitat o es convoque una assemblea.

Pots enllaçar amb la web de l’Escola o consultar el pressupost, els estatuts, el funcionament, els objectius o els membres de la Directiva.

Com podràs comprovar és una eina senzilla, però útil per a que pugam, entre tots, fer escola.

No voldriem acabar sense agraïr tot el treball que ha fet possible que aquesta web siga una realitat. Des dels responsables de la web anterior que han aportat el seu recolzament, a l’Escola sobre les seues opinions i ajut incondicional, a la Junta Directiva que du treballant en la web un any sencer !!, a Vicent (l’informàtic) per la seua paciència a l’hora de plasmar les nostres idees (www.vcubells.net), i també a l’agència de publicitat Malo Lorente (www.malolorente.com), que desinteresadament i amb un gran treball professional, ens va actualitzar el logotip de l’AMPA per adequar-lo a la nova imatge de l’Escola.

Ací comencem, i anirem fent amb la col.laboració de tots.

AMPAgavina.